Relax

Mmmm... que bien!

Somiant impossibles!

Si jo pogués trobar el do de les paraules, aquelles que podrien arreglar cors trencats i ànimes apagades, no em cansaria mai de parlar.
Si pogués escollir una màgia, escolliria la bareta que fés canviar dolors, penes i tristeses, fam, guerres i pobresa.
Si pogués fer que l'amor durés una eternitat, si pogués aconseguir que l'ésser humà no fos sempre un soldat que veu arreu l'enemic.
Si pogués aconseguir més cares somrients...

Ganes de poder cantar-ho...

Que ya pasó, parece mentira en algun rincón, entre tu carita y mi habitación, voló... tu trocito de mi se marchará a otro cuerpo y a otra habitación, marchó. Casi no aviso, desapareció, cogió tus cositas y voló y se llevo tu trozo de sofa, tu ruido, la ansiedad, tu trocito de acera con mi miedo y mi quizás, tu boca de cristal, la playa con el mar, el hueco que dejaste en mi cama cuando no estas, no duele al despertar, ni cuesta respirar, ya se llevó mis ganas de soñarte y de pensar: por qué te vas sin avisar?

Conchita - Ya pasó

Punt i a part

Canvis

Confiança, paraules, ... com ha canviat tot...
Canvis... no sempre els volem. Si passen a poc a poc, gairebé ni es perceben, quan arriben de sobte, se't mengen. Quan no és ni una cosa ni l'altre, només et confonen.

Días mejores

Ya estan llegando días mejores, días de más tranquilidad e ilusión.

Y ahora qué?...

Y ahora qué? Todos se piensan que estoy bien y en verdad te echo de menos sin parar.
Y lo hemos hablado un millón de veces: nos irá mucho mejor así.
Lo hemos hablado, tú por tu lado y yo por el mío y ahora sí...
Qué hago yo ahora con un millón de besos que no me dio tiempo a darte aquella vez...
Y dicen que todo lo que empieza acaba y esto terminó sin comenzar
Y ahora qué?

Lletra "Ahora que" de Conchita

Benedetti

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
solo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
solo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Mario Benedetti

Quan...

Quan deixes de parlar és com quan deixes de menjar. El primer dia és emocionant, nou, abans que vingui el dolor. El dolor que et fa rendir-te, quan no pots pensar en res més.
Després, el segon dia, et sents despreciada, el tercer dia delirant i de sobte no hi ha desig, s'encongeix, fins que l'idea de parlar, de les paraules vomitant de la boca, sembla lletja i grollera.
Res canvia.
Mira, ja està passant aquí, el pes de les paraules, el torrent, totes les paraules dites, enfonsant-se les unes en les altres, la ràbia, la protesta, tot emmerdat. Seu i escolta la ràdio, i busca la sintonia, escolta, tots ho estan fent, en tots els idiomes, descarregant. Això és, després de tot, el nostre primer càstig - Babel- parlant tant per dir no res. Fent tant per fer no res.
Què recordes quan tot és dit i fet? Un petó? El gust dels llavis d'algú? Un paisatge? Un sospir? una melodia?
No parlis per un dia i després comença a mirar.
Els sentits són vius. Mira el món com rutlla. El grunyir. El rugir. La pell tibant sobre les dents. La follia.
La llei té por del silenci. Té paraules per l'acusat que esdevé mut. La ràbia de Déu. Mut per malícia. Però el càstig no és el silenci. Paraules, PARAULES si que són el càstig.
El silenci... preciós...

Monòleg extret d'alguna obra de teatre de la qual mai n'he sapigut el títol.

Òstia, quin mal el cor! Buffff...

Trying to hide

Dónde puede una estar escondida, cuando quiere estar escondida.
De repente algo cambia en tu vida, por tu causa, y ya no te apetece nada.

Sílvia Comes

Un concert ple de força, intensitat, sentiment, emoció i rialles. Res s'escapava. Evidentment, la Sílvia Comes no em podia deixar indiferent. Ja no és només aquesta veu potent, càlida,... sinó el poder de les paraules que escriu i canta, l'energia de la seva interpretació. Un regal per les orelles, un present pels sentits.

Com un infant

M'assec a un racó de casa. Malvinguts pensaments m'assetgen i em critiquen. Ja no sóc l'infant reclamant l'atenció, però la reclamo. No sóc la nena que busca l'aprovament d'un mestre, però el busco. No sóc ja aquella criatura que s'adorm amb petons i carantonyes, però hi somio.
Com un infant en cos d'adult tintenejo per les golfes.

BONES FESTES DE NADAL!

Ding dong merrily on high...


El meu absentisme, justificat per una temporada de molta feina, distracció i alegria, no em treu temps per desitjar des del meu blog a tothom qui ho llegeixi que passi unes boniques festes de Nadal. Amb tot el meu carinyo, els meus millors desitjos!

just bad times

Mi vida es una pantomima... una burla dantesca.
Arde en llamas la confianza.
Pero...
tanto queda por reir,
tanto queda por amar,
tanto por compartir.
Qué sino nos mantendría en pie?

A vegades les penes són inexpicables, d'altres s'expressen amb claredat... cal ser Shakespeare?

Morir, dormir, res més... i dir que acaben amb un son les tristors i els mils encontres dels quals la carn és natural hereva, és una fi que desitjar caldria devotament. Morir, dormir. Dormir!. Qui sap si somiar... Vet aquí el tràngol! que en aquest son de mort quins somnis poden pervenir-nos, quan sigui ja despresa a nostra pell mortal? ... Això es detura: aquest és el temor que dóna el viure tan llarg el patiment. Car, qui voldria sofrir les burles i els cops de la vida, els tropells del tirà, les fuetades que ens vénen del superb, les agonies d'un amor menyspreat, la inacabable durada del pledeig, les insolències de tots aquells que ens manen, i les guitzes que el mèrit pacient rep dels indignes, si hom pot fer-se a si mateix el compte amb un simple punyal? Qui sostindria, suant i grinyolant, el pes del viure, si alguna cosa no temés, darrera de la mort (regió desconeguda de la qual mai cap viatger no torna), que ens pertorba el valer i ens fa ajupir-nos als mals que ara sofrim, ans que llançar-nos a d'altres que ignorem?... I així va fent-nos covards a tots els homes la consciència; i el nadiu vermelleig dels determinis així s'esgrogueeix amb els reflexos del pàl·lid pensament; i les empreses d'empenta i d'ocasió, per a no veure-ho, van desviant-se del seu curs i perden fins el nom d'accions!...

Enyorança

Estic enyorada del poble... i es curiós, tan temps sense anar-hi em dóna una sensació de falta d'identitat, mai m'havia passat.

Corrent per no caure

M'agradaria poder fer-ho millor... però ja no se m'acut...
només vull fer un salt i córrer, córrer lluny, i ràpid, molt ràpid, ... i que el cor no em bategui per cap causa.

ric... nyiccc... shhhittt... buffff... plafff...

tic tic tic tic tic...
rac rac rac rac rac rac
shhht shhht shhht shhht shhht



ric ric ric ric...

Les coses clares i la xocolata espesa... no puc més... i exploto! ExpLOTO!!! Avui he explotat amb algu amb qui he compartit moltes coses però amb qui no hi ha manera d'entendrens! Prou, hi ha un punt a la vida en que has de dir prou o acabes malament!
No tot és bufar i fer ampolles, i les relacions humanes són molts complicades.
Relacionar-se amb mi sembla que encara ho és més.
I sembla senzill de dir, però fa mal, fa mal, fa mal... el temps ho cura tot, diuen! Espererem.

Si em punxes em trobes... i avui he explotat, segurament m'he passat, però és que he EXPLOTAT!
No puc ni vull justicar-me.

buidant el pap

Acaso no van y me dicen:
A
- Callate, que te calles! (auch!)

B
- Es que tu eres muy despistada (ein?, bueno, sí, vale, ya lo has dicho siete veces hoy), pero muy despistada, verdad Eau? Además muy desorganizada. (basta, basta!) En tu trabajo como lo haces? (ein?)

C
Conversación con la segunda persona a quién siempre respondo al móbil (odio el móbil)Yo: Tu y yo tenemos que quedar un día, eh?
Ella: Yo paso de llamarte ya, Eau, nunca contestas, estoy harta. (ein? no entiendo nada, pasaré de responder)

D
Ella: Oye, que voy como una hora tarde.
Yo: Bueno, tranquila. Yo ya voy de camino, me quedan unos diez minutos, quinze como mucho.
Ella: Me vienes a buscar.
Yo: Vale (tengo que dar toda la vuelta a Barcelona, pero bueno...)
Ella: Por dónde pasas?
Yo: Por Gran Vía con Girona
Ella: Joder, todavía... pues rápido, eh? No me tardes! (ein?)

E
Ella: Tengo que ir al baño.
Todas: Ahora no, que tenemos que ir para allá ya!
Yo: Luego te acompaño
Ella: Gracias
- al rato-
Ella: Tengo que ir al baño. Dónde esta Eau?
(Yo llego)
Yo: Venga que te acompaño al baño.
Ella: (enfadada) Sí, claro, que bien, y las bolsas se guardan ellas solitas, no? (ein? -mientras veo como las bolsas son guardadas por mis compañeras. Paso.)

F
Esperando que la directora de mi escuela me diga que tengo un niño nuevo y problematico en mi clase. Todavía waiting waiting waiting.

Ai, sólo quería "buidar el pap". Todo el mundo esta irritado y yo demasiado sensible, todos decimos las cosas muy mal y todos estamos mal... dónde queda la amistad... dónde la bondad? dónde la paciencia? Yo tengo miles de fallos y otros miles que no veo... pero leñe, como todos...un día voy a pegar un chillido que pa que!

¿?

I want to come back but I have no inspiration

... telarañas en la mente...

Resignarse

Para mi misma

Dimitir, abandonar, renunciar, consentir, aguantar, sobrellevar, sufrir.
Conformarse, doblegarse, plegarse, someterse, dejarse.
No es fácil, no lo es, no.
Porque uno vive y todas las cosas son bonitas 100 veces, pero todas las cosas son feas 100 veces 100.
Tragas con la vida, con tus formas de ser, con la de los demás, con lo que quieres o no quieres y con eso que todavía no sabes que quieres.
Te dicen bien y sonries.
Te dicen mal y es un millar de penas.
Y acabas y vuelves y lloras y te alejas, sabiendo que los sentimientos nunca seran entendidos por otros, sólo por ti siempre que tu no te hayas ido de tu lado.
Y si lloras, te marchitas y si te secas se te lleva el viento. Ese viento en el que soplan tantos.
Si te atreves, habrá quien critique tu osadía... incluso aquél que la busca.
También yo me harto de mi misma. Y es que no es fácil, no, no lo es.
Hay que barrer y barrer, y luego, después de ello, sembrar y recoger la cosecha.

Tic Tac bufff....

La meva vida funciona per cursos. Sí, com els cursos escolars. Per tant, aquest diumenge sera com el meu fi d'any i, ding dong dang, al repicar les campanes sabré que comença la nova etapa, el nou any. Amb el pi pi pi del despertador m'aixecaré nerviosa però renovada i amb un pim pam estaré a l'escola disposada a que tot sigui diferent a l'any anterior. Però tot i que aquest any en el que estic ha anat realment malament, m'aferro a ell, amb la temença del pròxim. Hi ha tan per fer. Hi ha tan que vull fer. I les coses, totes les coses, ja s'acceleren vertiginossament.

are you going somewhere?

Yes, today I fly to Rumania!!! Wow, wow, wow...
Por fin, Eau va a volar! Que ganas le tengo a este viaje righ now!
Y tu, a dónde vas, de dónde vienes?

What's good, what's bad?

Como saber que es lo bueno? Y que es lo malo, exactamente? Cómo saber si hay que temer por el momento en que lo bueno se pueda convertir en malo? Cuál es el mejor camino para protejer y protejerte cuando la ambivalencia del querer y no querer esta tan arrelada.

Gall, gallina o pollet?

S'estava acostant l'hora de dutxar-los, però en un últim intent de retenir-me, agafa un planteta i em diu "jugues? va, digues... gall, gallina o pollet?".

Em va venir l'emoció i el record d'aquella infància, aquesta de que en gaudeixen ells ara.

Vacaciones de verano para mi...

Amb una màxima de 29ºC i una mínima de 21º C, avui sí, avui vaig a la platja... Penseu que el vent només bufarà una mitjana de 2 km/h i la humitat és elevada, d'un 73% a la ciutat de Barcelona.

Tovallola, bikini i flotador...

Absència

Visc en la malencolia d'allò que encara no he tingut , d'allò que no aconsegueixo perfilar ni en somnis.

Trajectes

Últimament sempre vaig i vinc, del poble a la ciutat, de la ciutat al poble, amunt i avall, sense horaris, m'ebriaga una sensació de llibertat. Però el trajecte se'm fa curt. M'agradaria que el cotxe tragués ales i em portés a qualsevol altre part d'aquesta terra inmensa.

Mima mame mum

morta però feliç

Horror. Tinc unes agulletes terribles des del dit petit del peu fins a l'últim cabell del cap. Si jo ja sé que no estic feta pels esports, si jo ja sabia que si no m'havien acceptat per jugar a bàsquet de petita, no era perquè no fos bona sino perquè no tingués agulletes per tot el cos tots els endemans. Ara bé, bona o mala partida, patosa o no, morta del cansament, estic encantada.

Straight to the top...

Risin' up, back on the street
Did my time, took my chances
Went the distance, now I'm back on my feet
Just a man and his will to survive
So many times, it happens too fast
You change your passion for glory
Don't lose your grip on the dreams of the past
You must fight just to keep them alive

It's the eye of the tiger, it's the thrill of the fight
Risin' up to the challenge of our rival
And the last known survivor stalks his prey in the night
And he's watchin' us all in the eye of the tiger

Foto de Lara Jade
Canción de "Survivor - Eye of the tiger"

Decisiones

Tomar decisions nunca ha sido una tarea fácil en mi vida. Siempre he deseado ser un peón en estas ocasiones, donde una gran mano me cogería y marcara mis pasos: dos al frente, una adelante o bien una a la derecha o izquierda... mi cerebro nulo de toda responsabilidad. Si en algo me caracterizo es por mi ambivalencia que me acompaña allá donde vaya. A veces me gusta, porque resulta que soy muy adaptable a cualquier situación, todo me gusta, pero para tomar decisiones de futuro... soy la peor... cuál es la mejor opción para Eau? no se vale aquí lo de "sigue a tu corazón", a mi el corazón sólo me hace pum pum y la razón sólo me da quebraderos de cabeza dando pros y contras en todas direcciones.
Si las cosas me van mal, soy optimista, una puerta se me cierra pero espero que se habran otras, estas otras son varias, y no sé entre cuál de estas varias escojer porque yo quería la primera puerta ya cerrada. Cagada pasturet.