Amén

M'agrada la història. Endisar-me i descobrir com pensàvem abans, com hem evolucionat amb el pas del temps, com hem creat i hem inventat. M'agrada saber d'altres cultures, de com han crescut o s'han perdut, ...

Ahir vaig asseure'm davant la televisió disposada a mirar una pel·lícula de temàtica històrica, molt adequada en aquestes dates: La Passió dirigida pel Mel Gibson. La tan polèmica película, sí. En realitat, la fotografia em va semblar d'una bellesa extraordinària però el guió, amb les seves parts boníssimes i les seves parts extremadament cruels, no em va deixar indiferent. Perquè, penso jo, calia mostrar constantment la tortura de Jesús a nivells angoixants?. D'acord, segurament va passar així, però cal mostrar-ho en pantalla fins al punt que hagis d'agafar un coixí per tapar-te la cara?
Penso que hagués estat magnífica sense tants minuts de sang colpejant-nos els ulls. Potser és que sóc massa sensible.

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t’assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada

"Primera història d'Esther" de Salvador Espriu

Úntame de amor...

Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto. Sácame de quicio, hazme sufrir... Ponme a secar como un trapo mojado. Lléname de vida, líbrame de mi estigma. Llámame tonto. Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora. No me arrastres, no me asustes. Vete lejos...pero no sueltes mi mano. Empecemos de nuevo. Toca mis ojos, nota la textura del calor. ¿Por cuánto te vendes? Píllate los dedos y deja que te invite a un café. Caliente claro. Y sin azúcar... sin aliento

"Báilame el agua"

Aquell qui marxa

Algunes persones marxen de la teva vida tan ràpid com van entrar-hi.
La confusió dels primers moments és la mateixa, però amb gustos diferents: el primer és dolç i vols que mai s'acabi; l'últim és amarg i voldries que durés un instant fugaç.
Els nervis són els mateixos, però amb diferents ritmes: els primers et fan sonriure, riure, parlar impulsivament; els últims, et fan caure la mirada, les llàgrimes i t'enmudeixen la parla.

Muss es sein

Es muss sein? Muss es sein

Que trist, no?

Les circumstàncies em posen altre cop a fets ja viscuts.
Sort que aquest cop els peus de plom han frenat la topada.
És possible que la meva vida hagi entrat dins un cercle i
ara ja tot s'esdevingui un seguit d'enganys desafortunats i,
en consequència, la mutilació del meu cor.
Què trist, no?
No?... potser no...

Lascia ch'io pianga

Lascia ch'io pianga, la dura sorte...

I have enough

No puc més d'aquestes llargues esperes,
de caps de setmana buits sense tu,
de caps de setmana amb tu, buits;
de llargues jornades de treball esperant la teva veu
i rebent silenci.
No vull estar sortint amb una ombra,
ni amb el desig que em pugui crear de tu.
La teva bellesa no és suficient,
la teva intel.ligència no ha estat prou,
perquè la meva admiració per tu s'ha esvaït
mentre dormies.

Mi trema un poco il cor

Felice, e ver sarei, ma puo burlarmi ancor.

Vieni! vieni! La ci darem la mano, la mi dirai di si!

Andiam, andiam mio bene, a ristorar le pene, d'un innocente amor

Del Duetto "La di darem la mano" de Don Giovanni de Mozart

Buidor de dissabte

Dissabte.
El telèfon no ha sonat, -altre vegada-.
Silenci absolut.
Avorriment.
Buidor.
Soledat.

Sí, ho sé i ho entenc, però...

Acalla les pors i omple't d'aquell poquet que et donen; els desitjos rares vegades es concedeixen.

Silencia el pensament revolucionari que tot ho vol i tot ho espatlla.

Paraules? ... qui sap, però ja no sé com fer-m'ho...

...tot i tenir-te, et sé llunyana.

8 de març, per a tu Dona!

La història més extensa sobre la commemoració del 8 de març fa referència als fets que van succeïr l'any 1908 quan van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiaries que els hi van llençar davant la negativa d'abandonar la protesta pels baixos salaris i les males condicions de treball que patien.

Increïble, sí! Però per això ens serveix la història, per no cometre els mateixos errors, espero que n'anem aprenem, perquè en molts aspectes no evoluciem gens: salaris (només 6 dones a Catalunya cobren més que el seu company), lloc de treball (tot just ara es comencen a veure dones conduint autobusos, bé... ja anirem fent més feienetes), abusos, lleis, ... que hem millorat? oh, sí.. que podem millorar? oh, i tan...

Inquieta

Que què vull? sembla impossible saber-ho quan tan poc és tot i el tot no pot ésser. Se'm descontrola el pensament. L'enyoro a ella i ara m'he tornat una enemiga del temps i les distàncies.

D'amors

Què en queda avui dia de l'amor? És allò que es veu únicament a les pel·lícules o el que se sent en les cançons?

Justament ara que tenim l'oportunitat d'expressar tot allò que sentim per l'altre, pel nostre company o companya, ens quedem aturats, ens limitem a la vida rutinària o a callar les pors, les emocions... tot de paraules mudes.

Amor, hem utilitzat tant la paraula que ja no tenim en consideració el seu significat.

M'agradaria deixar d'escoltar el mot i sentir més l'emoció i els sentiments que comporta la pròpia paraula.

Trying to keep up with you

That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no I've said too much
I haven't said enough

Every whisper
Of every waking hour I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool
Oh no I've said too much
I set it up
Consider this
The hint of the century
Consider this

Text de la cançó "Losing my religion" de Rem

I'm just travelling

Well I can't tell you where I'm going, I'm not sure of where I've been
But I know I must keep travelin' till my road comes to an end
I'm out here on my journey, trying to make the most of it
I'm a puzzle, I must figure out where all my pieces fit

Text de la cançó "Travelin' Thru" de Dolly Parton

Turbulencies?

No estic disposada a passar disgustos... prefereixo conèixer les turbulencies i entendre-les com innocents ràfegues de vent. Mentre, em resguardaré de la meva desconfiança, enemiga inseparable.

Storia d'amore

Mi stringeva sul suo corpo, mi donava la sua bocca, mi diceva sono tua, e nel sogno la baciai.

Cancó "Storia d'amore" d'Adriano Celentano

Que bonito

que bonito cuando te veo,
ay, que bonito cuando te siento,
que bonito pensar que estas aquí,
junto a mi,
que bonito cuando me hablas ay,
que bonito cuando te callas,
que bonito sentir que estas aquí,
junto a mi,

ay, que bonito tu pelo negro,
ay, que bonito tu cuerpo entero,
que bonito mi amor todo tu ser,
si tu ser...

Cançó "Que bonito" de Rosario Flores

Because of you

Elle

Aire, intel·ligència, veu, passió, dolçor, ...

Bitácora

No conoce el arte de la navegación
quien no ha bogado en el vientre
de una mujer, remado en ella, naufragado
y sobrevivido en una de sus playas.

Cristina Peri Rossi
"Linguística general" 1979

Tengo

Hoy no ha sío el día más tranquilo de mi vía
Me he levantao tarde y he comío mal
He salío a la calle y no encontrao ná
He cabilao mucho: pensar, pensar, pensar.
Y tó por culpa de tanta gente que me da tanta pena
Que buscan problemas en cualquier tema, y me marean,
Me despistan, me bloquean
Me envuelven en un rollo que ya no hay quién se lo crea.
No me dejo caer, ni me dejo pisar,
Tengo el alma espavilá de tanta tontería escuchá.
Porque...

TENGO TIEMPO,
TENGO GANAS,
TENGO UN CHISTE QUE NO CUENTO
PA´REIRME YO POR DENTRO.
TENGO MUCHA MALA LECHE
CUANDO ALGO SE ME TUERCE.
TENGO LUNAS, TENGO SOLES,
TENGO, TENGO, TENGO Y RETENGO,
Y MANTENGO
Y LO QUE SOBRA ME LO VENDO
Y ASÍ, ASÍ, DISFRUTO EL ESTRAPERLO.
TENGO UN TÚNEL Y UN LUCERO
PA´LUMBRAR LO QUE MÁS QUIERO.
TENGO UN NUDO EN LOS TACONES
Y CAMINO A TROMPICONES.
TENGO CHISPAS Y JALEO
SI SIGO TU CONTONEO.
TENGO GANAS DE ROBARTE,
DE QUERERTE Y DE TIMARTE.

Tengo, tengo, tengo, y si no me lo invento.
Y teniendo lo mío, así no dependo.

TENGO UN AMOR PERDÍO Y OTRO QUE ESTÁ ESCONDÍO
TENGO MIEO DE LO QUE SIENTO PORQUE NUNCA HABÍA SENTÍO
Y ME QUEDO ENCERRAÍTA DENTRO DE MI CUERPO
PERO ES QUE HOY YA ME HE CANSAO, Y TENGO GANAS DE MOVERLO.
DE SALIRME DE PASEO, DE MOVERME POR LOS BARES,
DE VOLVER DE MADRUGAÁ Y CANTAR POR SOLEAES,
DE ARRIMARME A LA GENTE Y SOLTARME LA MELENA
UNAS PALMAS, UN BUEN VINO Y ME MONTO UNA BERBENA.

Cançó "Tengo" de Pastora

Simplement... bonheur

je suis perdu

Canción

Tú, a quien yo no confío mis largas horas sin sueño;
tú que tan tierna me calmas como una cuna meciéndome.
Tú que tu insomnio me ocultas, dime si soportaremos
la sed que nos magnifica, sin abandono.
Recuerda que a los amantes la mentira les sorprende
en sus confesiones. Sola tú formas parte de mi
pura soledad. En todo te transformas: un murmullo
o tu aéreo perfume.
Entre mis brazos: ¡qué abismo que se alimenta de pérdidas!
Mis brazos no te retienen
Y es por eso justamente
que te tengo para siempre.

Rainer Maria Rilke

l'absence

Pourquoi chercher à se faire tant de bien, alors que l'évidence c'est la fin, ignorer ce monde abrupt, un cœur sans certitude, ne décide rien.

Del blog Brouillon

I need

Contempt loves the silence, it thrives in the dark, the fine winding tendrils that strangle the heart.
They say that promises sweeten the blow, but I don't need them...

I need
the darkness,
the sweetness,
the sadness,
the weakness,
ooh I need this.
Need a lullabye,
a kiss goodnight,
angel, sweet love of my life
ooh I need this

I'm a slow dying flower
frost killing hour
the sweet turning sour
& untouchable

Cançó My Skin de Natalie Merchant

Unspoken

the only real voyage

.....

the only real voyage of discovery consists not in seeking new land but in having new eyes





.....

Fragment extret de la pel·lícula "Loving Annabelle"

pensament, paraula, obra i omissió

No són les paraules ni els silencis el que ens fan nossa sinó els pensaments, un volar incansable d'idees, d'observacions, de suposicions, de dubtes, d'il·lusions, de mancances, de realitats que desafortunament acaben essent això i prou: pensaments. Escolta, confia i parla, si no vols que els pensaments se't mengin justament pel silenci amb el que t'alimentes.

Paraules en silenci

Imatge extreta de www.larajade.com

Avui deixeu-me respirar aquest silenci,
no diré res per no malmetre les paraules.
Les guardaré, perquè totes elles es confonen al parlar.
Moltes dansaran a la ment per restar mudes,
algunes quedaran congelades esperant caliu,
d'altres fent muntanya solapades, no es recordaran mai més.
Però només per avui, vull restar en silenci...
uns instants llargs i dolços,
on jo sigui la meva companya i ningú m'erri el so que danso.

aquí... amb tu, per tu...

Resto aquí, inmòbil, esperant-te,
mentre a fora les fulles cauen,
mentre aquell fosc pensar és ara somriure,
per tu i amb tu,
pensant en destinar els meus dies escoltant-te,
Sóc aquí i restaré aquí,
complíce de les teves paraules,
de vegades emmirallant-me en tu,
de vegades, abraçant-te entre paraules,
tan llunyanament aprop.

Nua

Durant mesos hauria intentat treure's aquelles taques de l'abric, però cada intent, cada esforç hauria estat en va. Un darrer suspir la dugué a prendre les tisores per fer-ne miques la peça que tant sovint l'hi havia donat refugi. De cop, tot es tornà fredor i quedant el seu cos nuu, esperaria a que l'aire entrés allà on l'abric no podia.

You got it

Everytime I look into your lovely eyes
I see a love that money just can't buy.
One look from you I drift away,
I pray that you are here to stay.
.....
Everytime I hold you, I begin to understand
Everything about you, tells me I'm your best friend.
So, I live my life to be with you.
'cause no one can do the things you do.
....

Anything you want... you got it
Anything you need... you got it
Anything at all... you got it, baby
Anything you need... anything you want...
you know that you got it...

Cançó "You got it" de Roy Orbison i especialment preciosa cantada per Whoopi Goldberg a la pel.lícula "sólo ellas (boys on the side)"

Faràs dos trucs i t'obriré la porta...

. .

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat a els nostres llibres.

Sonarà el Nocturn. (Fullejaràs potser Virginia Woolf) Vindré darrera teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tendressa infinita, et faré asseure en un dels vells seients que compartírem.

. . .

Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur.

Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

.....

Un poema de Feliu Formosa

Adultus

Jo he somniat que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran

d'una vegada que han estat fets per a viure junts com a germans.

Jo he somiat aquest matí, que un dia, cada negre d'aquest país,

cada home de color, de qualsevol lloc del món,

serà jutjat per la seva vàlua personal,

i no pel color de la seva pell, i que tots els homes

respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat també que un dia, els ventres buits es podran omplir;

que la fraternitat serà quelcom més que uns mots

al final d'una pregària; que serà el tema principal

de l'ordre del dia dels governants.

Jo he somiat avui que en totes les altes esferes de l'Estat i en tots els municipis,

hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia,

estimaran la pietat i caminaran pels camins de llur Déu.

Jo he somiat encara que un dia la justícia

brollarà com l'aigua, i l'honradesa, com el gran torrent.

Jo he somiat també que un dia no hi haurà més guerres;

que els homes, de les espases en faran relles, i de les llances falç;

que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra....

...

Martin Luther King

Buscant-te

Si pogués allargar aquests caps de setmana,
les úniques hores que més aprop teu em sento,
quan crec poder trobar-te per fi, amb un únic suspir,
aquell que et farà seguir les meves pases i trobar-me.

M'adono de la teva presència a la ciutat però,
enamorada com estic,
no he aconseguit encara descobrir-te.

No m'importa...

No m'importa quin sigui el pas en fals que et faci caure sobre el meu cos.

Marguerite Yourcenar

Le temps qui passe

Imatge de Alcyon

Després de tot...

Després de tot,
tot ha estat res,
tot i que un dia ho va ser tot.
Després de res,
després de tot,
vaig saber que tot
només era... res


Extret de la sèrie Mar de fons de TV3

Bring me to Life

How can you see into my eyes like open doors
Leading you down into my core
where I've become so numb
Without a soul
My spirit sleeping somewhere cold
Until you find it there and lead it back....home

Wake me up inside
Call my name and save me from the dark
Bid my blood to run
Before I come undone
Save me from the nothing I've become

Now that I know what I'm without
You can't just leave me
Breathe into me and make me real
Bring me to life

Frozen inside without your touch,
Without your love,darling
Only you are the life among the dead

(All this time I can't believe I couldn't see)
(Kept in the dark but you were there in front of me)
I've been sleeping a thousand years it seems
Got to open my eyes to everything
(Without a thought, without a voice, without a soul)
Don't let me die here
(There must be something more!)
Bring me to life
(Wake me up)Wake me up inside
(I Can't Wake up)Wake me up inside
(Save me)Call my name and save me from the dark
(Wake me up)Bid my blood to run(I can't wake up)
Before I come undone(Save me)Save me from the nothing I've become
Bring me to life(I've been living a lie, there's nothing inside!)
Bring me to life.

Lletra de Evanescence, Cançó "Bring me to Life".

Ella no hi era

I mentre la buscava
entremig d’una gent
que ja no coneixia,
m’he despertat.


Feliu Formosa (Cançoner)

Hablo para...

Hablo

para taparle

la boca

al silencio

Humberto Ak'Abal

Esperant-te

Imatge extreta de "Las ventanas del Alma" www.nicoletta.info

Les últimes 48 hores van ser tristes. M’envoltava tot de tu, però tot estava marcat de límits. Tu te n’anaves amb ella i des d’aleshores només em quedava sentir girar el pany de la porta principal i veure’t entrar. Ja no tornaries. Allargava les hores per tornar a casa, ingénua, pensant que potser un retorn inesperat podria portar-me una esperança. Seria llavors quan et demanaria que et quedessis amb mi. En la imaginació, dues respostes: l’impossible i la teva mà sobre el meu rostre, un bes. La teva trucada em dugué directament a l’impossible i empenyent l’ànima, vaig fugir cap al poble.

Etrange solitude

Etrange solitude, de celle qui est accompagnée

Nits pensants, nits pesants

Hi ha nits en que costa tan adormir-se...

Amistat desconeguda

Ara, entre tu i jo, paraules de compliment.

L’amistat tan desitjada, amaga tot de forats de decepció, de gelosia, d’abraçades irrealitzades, d’un tu i d’un jo indefinit, que sempre hem tingut clar i que sempre he volgut confondre.

No sé com tractar-te.
Et desconec.
Inmersa en d’altres formes d’estimar, em sobtes.
Les teves opinions no s’acorden amb els teus fets i et fas estrangera davant els meus ulls.
Em dol.

I el lament creix per no afrontar aquesta ceguessa que em ronda.

Les amants

Em tens, em deixés i m'oblides; m'agafes de nou i m'abraces; em beses, em toques i em desitges; som amants a l'espera d'una conquista més profunda

Una "moraleja", que no la de Madrid

Hi havia una vegada, o si més no se suposa en la imaginació de cadascú, una mosca... o una formiga, ara no ho sé ben bé... (perquè també potser que fos una rata) va caure amb una vas de llet. Tal era l'acoquinament de la pobra mosca que vet-t'ho aquí va començar a moure les seves petites ales per emprendre el vol. Però de res li servia. És clar, les tenia molles, com comprendreu. Però per més cansada que estava i per més que passaven les hores, la mosqueta morta, vull dir, mig morta ja, no volia rendir-se, i anava batent les seves ales, fins que, la llet... flop!!!... es va convertir en mantega... i la mosca, recolzant-se en la mantega va poder sortir... (cosa que no entenc massa, perquè ja em direu, no us quedarieu amb les potetes enganxades llavors?. És igual, el cas és que va sortir.)

P.S.: Ara, rumiant rumiant penso que potser si que era la rata, té més sentit que pogués sortir.

MORALEJA: Que no deixeu de lluitar, que la llet sempre es pot convertir en mantega, vull dir que a vegades, les coses es poden capgirar i anar a millor. Així que a seguir el nostre camí i ja podem anar fent, com fan les mosques, les formigues, les rates o les ranes...

La ment aturada

Dubtes... com colpejen inscansables. El meu pensament és indescriptible a hores d’ara, massa enrenou, massa barreja de pros i contres, de desitjos i responsabilitats. Aquest no ser capaç de decidir em fa sentir poc madura, poc assenyada... sóc conseqüent?
Odio l’estat d’inútilitat mental en que em trobo. Necessito avançar, però ja, i estic estancada.