Vuelta al cole...

Tic tac... tic tac... los niños ya se acercan... Vuelta al cole... vuelta al trabajo... este año: nuevo territorio comanche!

Memories of summertime

Potser a l'estiu encara li resten dies, però ja no als meus dies de vacances, que han estat molts i fantàstic.
Sovint l'optimisme em caracteritza i potser donaré l'impressió contrària però, aquesta felicitat, aquest benestar i la fluidesa de tot plegat que m'acompanya des de fa tan de temps m'aclapara de tal forma que m'acaba per espantar, i em pregunto si és possible gaudir tan de temps de la vida, sense cap entrebanc? Sí, més val no amoïnar-s'hi, sí... seguiré al capdevant de l'alegria sempre que em doní el seu permís... quan no, l'aniré a buscar, a la cua, com tothom.
L'estiu ha estat memorable. M'ha deixat pensaments per anar creixent durant l'any, aprenentatges. Les persones de qui m'he rodejat també han estat increibles, tan les de principi d'estiu com les del final, i és que penso que no hi res com les amistats per sentir-se bé i per treure el millor de tu, a part de moltes rialles.
Quin estiu, quina gent... quin temps aquest, el nostre!

Thinking Blogger Award

Gracias JEI (El mundo Heijei), la verdad es que me ha hecho ilusión! Es un honor para mi recibir este Thinking blogger award de tu parte! Para mi, tu blog es uno de mis favoritos...
El Thinking Blogger Award es una especie de premio o reconocimiento, surgido de la iniciativa de un blogger estadounidense con la única finalidad de dar a conocer otros blogs que nos hacen pensar. Si eres uno de los escogidos... puedes (o no) seguir estas instruciones:

1.- Si alguien te otorga el premio, escribe un post con los 5 blogs que te hacen pensar.
2.- Enlaza el post original, así la gente puede encontrar el origen del mismo.
3.- Exhibe o muestra el "Thinking Blogger Awards" con un enlace del post que tu mismo escribas. Hay dos modelos de botón para mostrarlo en el blog, plateado o dorado.

Ahí van mis cinco blogs:
- Vulgaridades -
- Emocionautica -
- Acuarelacool -
- Hyponchondria -
- Au fond de la mer -

I Necessitaré Estrelles Sempre...

Quan una de les teves amigues més properes marxa, et queda una melancolia inexplicable, una certa buidor...

Etiopia

Quan torno d'un viatge, la gent, naturalment sol omplir-me de preguntes. Jo, per necessitat, resto en silenci, per tal que les paraules no deixin escapar allò que encara em lliga a aquella terra.
I tot i que el meu cos torna a casa, la meva ment segueix caminant per paisatges insospitats, una naturalesa indescriptible, plena de quietud, d'una dolça melodia; unes olors de companyerisme, de tribu, de terra, d'aigua, d'alè, de pluja i fang, de sol i suor; unes mirades noves, somriures tímids, valerosos, somriures irònics, riures, mirades tristes, mirades vers mirades i la connexió misteriosa, ulls vius, ulls apagats, ulls esperançats, ulls orgullosos, ulls d'incomprensió, ulls d'amenaça, grans ulls;
d'una fauna no del tot descoberta, de dick dicks i zebres, tortugues intrigants i voltors, hipopòtams i cocodrils, gaseles i monos, empipadores mosques tse tse, babus i camells, ases i bous i vaques, i milers d'ocells de mil formes, de mil i un colors; vestits i penjolls diferents segons les diferents tribus: hamar, dorze, konso, mursi, karo, arbore, banna, ari, ...; un cafè (bunna), un tè, una banana, la injera típica o massa pasta per dinar; unes mans obertes, un caliu en la frescor de la nit, un cant...

* * *ETIOPIA* * *

Busco compañera/o de piso... anyone there?

SE BUSCA
COMPAÑERA/O DE PISO
Responsable
Agradable
No estudiante
SE OFRECE
Compartir un piso estupendo
Lugar y metro: Sant Martí o La Pau
Una compañera sin igual ;-)
Vistas a montaña y a mar... fabulosas!
PRECIO: 325€ sin gastos... ni idea todavía de los gastos de luz, agua, etc.

Que se corra la voz!

Admirando...

Yo no sé si todas las personas tenemos a quien admirar, admirar a alguien mucho más lejos de la fama. Tener una sensación de afinidad, atracción y fascinación por esa persona a quien no puedes más que admirar.



No me refiero al amor, tampoco al deseo.





La persona admirada, en mi caso, posee una gracia inteligente, consigue mantener un equilibrio en medio de lo que se supondría un caos, transmite confianza, es elegante, con una energía inesperada, con una cultura trabajada, curiosa y rápida... es de belleza poco agraciada, aunque su cuerpo diga lo contrario. Y su gran magnitud esta tanto en la cabeza, como en el corazón.
No sabe para nada que la admiro, pero es que entonces, quien sabe, igual se rompería esta magia.

Insomne

5:17 a.m.: Todas las noches se produce la misma pesadilla...
insomnio

Envejeciendo de repente

- Deja que te mire en un momento el iris. Dijo. Me hizo señas para sentarme en una camilla y subiendo mi barbilla ya no vi más que una luz intensa en cada ojo.
- Tienes la sangre muy sucia... Mmm... mira... tu en realidad te sientes bien, pero tienes el higado hecho polvo, como si fumaras tres paquetes diarios (pero si no fumo!!!) y comieras cantidades industriales de carne (pero si hace dos meses era vegetariana pura!!!). Es como si tubieras en realidad la edad de 80 años (¿cómo?, ¿qué?, pero, ¿dónde dice eso?...)
Sabe, señora naturópata, yo la creo, eh? pero deje que me vaya de vacaciones, que me ensucie algo más la sangre y guarreé todo lo que pueda, que incrementé los años y, entonces, cuando vuelva, hablamos de hierbas, própolis, trigo, y esas cosas, le parece?

Dance for life

Todo aquel que piense que la vida es desigual,
tiene que saber que no es así,
que la vida es una hermosura. Hay que vivirla!
Todo aquel que piense que esta solo y que esta mal,
tiene que saber que no es así,
que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien.


Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel,
tiene que saber que no es asi,
que tan solo hay momentos malos, y todo pasa.
Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar,
tiene que saber que no es asi,
que al mal tiempo buena cara, y todo pasa.

Cançó de Celia Cruz "La vida es un carnaval"

Maldita sea

Hace un tiempo que hablan de la posible corrupción por desvío de fondos por parte de Intervida. En el 2004 yo visité sus intalaciones en Guatemala: fantásticas. Aunque lo que más deseaba era conocer a T.M., una niña que tengo apadrinada. Estaba en su clase, sentada junto a un montón de muchachos, la reconocí porque escondía la cabeza. El pelo largísimo, pequeña, flaquita... tan tímida. Pude abrazarla, pasar la tarde con ella, estar con su família, ... y ahora, ahora en las notícias me cuentan que Intervida, un grupo de inhumanos, creedores de poder, a quienes debe gustarles jugar con las personas, se dedican a utilizar para otros fines el dinero que pertenece a esos niños, a esas comunidades... Espero que otras ONG se ocupen de las instalación y las ayudas que niños y famílias recibían. Mientras, ¿Qué debo hacer yo? ¿Retirar mi dinero? És lo más lógico, no? sólo que, ella no podrá recibir mis cartas ni yo sus dibujos. Y todo se cortará tan secamente.

it makes me wonder...

There's a lady who's sure all that glitters is gold and she's buying a stairway to heaven.
When she gets there she knows if the stores are all closed, with a word she can get what she came for... and she's buying a stairway to heaven.

There's a sign on the wall but she wants to be sure 'cause you know sometimes words have two meanings.
In a tree by the brook there's a songbird who sings sometimes all of our thoughts are misgiven.

It makes me wonder... it makes me wonder...

There's a feeling I get when I look to the west and my spirit is crying for leaving in my thoughts I have seen rings of smoke through the trees and the voices of those who stand looking... and it makes me wonder... it makes me wonder...

[...]

And she's buying the stairway to heaven


Lletra de la cançó Stairway to heaven de Led Zeppelin

sense lògica ni sentit

Etiopia m'espera: Nord i sud.. No trobo el passaport, el busco... em desespero, necessito el passaport per vacunar-me i obviament per entrar al país. La casa està potes enlarie, el cotxe té la finestra espatllada. Els dies passen. M'informo de les vacunes, decideixo posar-me les justes, una si pot ser: febre groga, res de tanta medicació. He de llogar un pis que deixen unes amigues i que esta molt bé o compartir pis amb la meva ex, i arriscar-me a no sentir-me trista algun dia perquè ho vam deixar. Segueixo treien coses dels armaris, el passaport enlloc, decidit, me'n faré un de nou... em faig les fotos: quin horror, un llavi queda més amunt que l'altre, els ulls mig adormits... és igual... és passable, millor que la del DNI. Demà a les 6h del matí hi aniré, o demà passat... no ho sé, he de trobar un forat -penso-. Amb tot això, també he de trobar un forat per portar el cotxe al mecànic. Decideixo llogar el pis de les meves amigues. La meva mare se'm porta el cotxe a Girona, sense gasoil, hi posa gasolina (que llesta!), se li queda parat (olé), decideix comprar-se un cotxe nou (avui dia els cotxes són tan barats!). El meu passaport apareix entre les carpetes de la universitat: està caducat. Em posen sis vacunes perquè no n'hi ha més (no tinc ni veu ni vot). Etiopia segueix esperant-me. El meu cotxe vell està aturat i reparant-se en un taller desconegut. La meva família té un cotxe nou. Segueixo sense passaport i aquest post no té cap lògica ni sentit.

de colores

Madrid se vistió de colores, se llenó de gente y se agitó con sus voces.


Estupendísimo el fin de semana que he pasado!

Abrochense los cinturones... Madrid

Preparo el equipaje, sigo sintiendome entusiasmada y alegre... y tengo esas ganas de disfrutar de Madrid!



¡La veré!, exclamo por la mañana, cuando me alegro mirando con toda felicidad el hermoso sol: ¡la veré! Y ya no tengo otro deseo durante todo el día. Todo, todo desaparece en esa perspectiva. (Goethe)

Foto de QKY

Colour me a feeling

La revetlla de Sant Joan

Burn this night, black and blue...


Coets, focs, cançons, balls, coques, rialles, petons... avui ens lliurem a la nit més curta de l'any!
Deixem enrere tradicions com les danses per atreure genis bons i espantar-ne els dolents, però qui sap... potser hi ha algú que aquesta nit veura més d'un ésser fantàstic!
Tot llegint he comprès que l'acte d'encendre grans fogueres ha estat un desig d'imitar (i copio literalment el text) i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc. Així doncs, les danses ballades al voltant del foc representen els planetes al voltant del sol.
Ara bé, hi ha qui per desgràcia es queda a casa perquè els cotxes s'espatllen... qui sap per quin dimoni maleït! Llavors la nit ja no és tan màgica...

When silence means everything

escrits en el silenci
els versos percacen idees
silencis grapegen el paper
i els trenca
el clic
monocrom
de les tecles

Helena Porteros i Liroz

Esos pequeños amores

Sus ojos despendren alegría, pocas veces pena, hay días en que lloran, son pocos. Algunos sufren más que otros… Empezamos las mañanas juntos, uno o dos entran tarde, tres o cuatro llegan cansados, casi dormidos. Aprendemos juntos de todo y nos reímos de tantas cosas! Soy la única que riño… son los únicos que se portan mal aunque todos nos portamos bien. Existe una unión entre nosotros. Te quitan la energía pero te dan cariño, mucho, en cantidad. Lloran porque te vas y tu te sientes triste porque dejaran de ser tus alumnos.

Muchas veces se ha dicho que la vida humana no es más que un sueño, y no puedo desechar de mí esta idea. Cuando considero los estrechos límites en que están encerradas las facultades intelectuales del hombre; cuando veo que la meta de nuestros esfuerzos estriba en satisfacer nuestras necesidades, que éstas sólo tienden a prolongar una existencia efímera y que toda la tranquilidad sobre ciertos puntos de nuestras investigaciones no es otra cosa que una resignación meditabunda, ya que nos entretenemos en bosquejar deslumbradoras perspectivas y figuras abigarradas en los muros que nos aprisionan... Todo esto, Guillermo, me hace enmudecer. Me reconcentro en mí mismo y hallo un mundo dentro de mí; pero un mundo más poblado de presentimientos y de deseos sin formular, que de realidades y de fuerzas vivas. Y entonces mis sentidos se nublan y sigo por el mundo con mi sonrisa de ensueño.

Las desventuras del joven Werther
Goethe

Caresses

Souvent, me manque la caresse d'une femme, sa main touchant mon corps, son odeur, sa peau...

Miradas

Me gusta mirar a las personas. Me intimida que me miren. No niego ser mirada. Y adoro el juego de miradas. Soy la primera en bajar los ojos. Me agradan las miradas seguras, las que sonrien, las tímidas, las curiosas, las que hablan, las que conducen, las que juegan, las que observan, las que se duermen, ... qué sin fin de miradas hay, y cuánto explican!

i si continuu caminant...què m'espera?

The simplicity of friendship

Hi hauria d'haver una Eau a cada escola![...]Pensi, també, que els nens se l'estimen molt!- Glups!
Aquests han estat els comentaris que han fet a l'inspector que em venia a avaluar aquest matí.
Ahir, dues companyes de feina es van quedar durant tres hores ajudant-me sense que jo els ho demanés,...
No hi res que m'emocioni més que el companyerisme...

Majestic rain

Quina calma! Aquest dies de pluja són magnífics per estar dins de casa.
Per què no entreu mentre sóc al llit i m'expliqueu històries, contes, cançons...

Quién eres tu, quién soy yo

Para M.,

In der Mandel -was stecht in der Mandel?
Das Nicht.


Quién eres tú, quién soy,
donde terminan, dime, las fronteras
y en qué extremo
de tu respiración o tu materia
no me respiro dentro de tu aliento

Paul Celan

que sols ho somia...

In lectulo meo per noctes quæsivi quem diliget
anima mea; quæsivi illum, et non inveni

En mon llit de flors
mon llavi l’estima;
no l’estima, no,
que sols ho somia.
Si l’amor no hi ve,
jo m’hi moriria.
Si l’amor no hi ve,
jo m’hi moriré.

Jacint Verdaguer. LO LLIT D’ESPINES

Conchita

Sí, sí, Conchita... todos se me ríen al comentar que este nombre artístico esconde una cantautora a la que no dejo de escuchar estos días. Esta es su cara y algunas de estas, sus letras:

"espero que sea tonta, muy tonta... tonta, idiota[...] No la conozco y lo siento, pero ya me esta cayendo mal... y espero que sea tonta, tan tonta que no te sepa aguantar[...] y algo fea que eso nunca viene mal[...] Y espero que pienses en mi, que cuando la abrazes, recuerdes mi forma de besar..." Tonta

"Puede ser que me haya equivocado una y otra vez, pero esta vez es cierto que todo va a ir bien, lo siento aqui en el pecho y en tu cara también. Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés. Todo se ve más claro, más fácil, no sé[...] Y puede ser que vuelva perder, pero hoy la vida me dice que me toca a mi eso de sentirme bien" Puede ser

"Me cansé, de jugar a no quererte si te quiero, me cansé de decirte que estoy bien aunque no puedo, si me quieres bien y sino pues me muero, pero no vayas a buscarme una vez yo ya este bien" Me cansé

Me encantan todas! Pero no voy a escribirlas aquí porque necessitaría varios post!

No m'enganyes

Em disposo a recollir els llibres i les cadires que alguns despistats s'han deixat sense pujar, quan una alumna que encara corre per allà em diu:
- Avui estaves més contenta!
- Més contenta? Vols dir que no estic sempre contenta?
- Sí, normalment sí, però ahir no ho estaves tan, se't notava.
- Ah, sí? Doncs no em passava res. Deu ser de tan que em deurieu fer enfadar!
Excusa que em fa passar desaperçabuda...
Vaja! - Penso - No se'ls hi escapa res!.

M'he dispersat...

M'he dispersat en centenars de partícules, de fragments, de peces descompostes de mi mateixa, m'he dispersat per no trobar-me.

Montserrat Roig, L'hora violeta.

Lost between love and reality

Estoy perdida ¿eso tiene arreglo?
Y es que tiene gracia, porque una piensa tanto en el amor que se termina enamorando, el caso es ¿de quién?. No lo sé, pero a veces tengo la sensación de estar enamorada. Increible! Y entonces es cuando caes en la cuenta: Càscaras Eau, pero si estas sola, ni tan siquiera te gusta nadie! Aixxxxx... que paciència hay que tener con una misma!

La xocolata estava tan calenta, tan i tan calenta que de cop em vaig cremar...

No és curiós que tingui tantes ganes de menjar xocolata quan a mi mai m'ha acabat d'agradar del tot?

El món és rodó

El món és rodó i a resultes d'això per més voltes que facis acabes topant-te amb records i també amb sorprenents coincidències.
Com bé deia Hipòcrates: "Hay un movimiento común, una respiración común, todas las cosas están en solidaridad las unas con las otras" Segons aquesta teoria, la coincidència es dóna quan dos elements "solidaris" o "afins" es busquen un a l'altre.

Good feelings

Quan tinc un dia així els meus peus no pararien de moure's a ritme de claqué, el meu cap no pararia de descobrir, el meu cor no deixaria de sentir i els meus ulls captarien l'inimaginable.

Une nuit sous le lit

Malsons. Un rere l'altre, tots diferents, tots incomprensibles...
Quines nits més estranyes!

1 de maig

1886:
Jornades laborals de fins a 16 hores, dones començant la jornada a les 4 de la matinada fins les 8 del vespre, nens de 6 anys treballant a les fàbriques per ajudar a les famílies, salaris escasos, misèria i explotació laboral...
l'1 de maig la vaga per reclamar una jornada de treball de 8 hores va fer que 340.000 treballadors d'Estats Units sortíssin al carrer en senyal de protesta. Va ser a Chicago on els manifestants van ser atacats per la polícia, ferint a molts treballadors i matant-ne un. Altres líders de la manifestació van ser enpresonats i condemnats a mort dies més tard.
La petició de la reducció de la jornada laboral a 8 hores va haver d'esperar fins a 1935 per ser aprovada, durant la presidència de Roosvelt.
A Estats Units i a Canada, l'1 de maig no se celebra com a Dia del Treballador, ara bé, té una celebració més significava: Dia de la Llei.

Dones

Sant Jordi

Cap rosa, però, llevat la melancolia d'alguns minuts, el dia va ser preciós.
De fet, a la llegenda, el cavaller tampoc es quedava amb la princesa.

Contrabaix

M'encanta aquest greu so de corda del contrabaix... quantes hores podria estar escoltant-lo...!

La ignorància de l'ésser

Ignorar la presència d'algú, ignorar-ne la seva existència tot i coneixer-la, encara que sigui per instants d'hores (ja no diguem de mesos), adquireix un grau de dolor més elevat que qualsevol dolor físic o verbal. Aquell algú es converteix en un ésser nul per a l'altre individu i, d'ignorància en ignorància, pot davallar en un pou, sense arribar a entendre perquè li han mutilat l'existència.

què li hem fet al riu?

Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc
ni a l'estiu lloc per aturar-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Pare, que estan matant la terra...
Pare, deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra...


Joan Manuel Serrat - Pare

És increïble com costa respirar d'aquest aire, a vegades...

Just hold me

la nuit

du fond
de noir
de la nuit
je te crie

La insoportable levedad del ser

... la ausencia absoluta de carga hace que el hombre se vuelva más ligero que el aire, vuele hacia lo alto, se distancie de la tierra, de su ser terreno, que sea real sólo a medias y sus movimientos sean tan libres como insignificantes.

Milan Kundera. La insoportable levedad del ser

Wouldn't it be nice...

Els meus cinc sentits per tu... i tu, enlloc.

Ens veiem aviat. Aquestes són les últimes paraules que m'has dit. Aviat... quan?
Els meus sentits s'han aguditzat al màxim esperant-te els últims dies, però s'han oblidat de tastar, olorar, escoltar, palpar i veure el munt de coses que em rodejen. I vull dir-te, ara que no em llegeixes i que no et puc danyar, que em fa ràbia. Ràbia per la teva poca confiança i ràbia per aquest silenci ensordidor.
Un silenci que continua amb el teu aviat...

Amén

M'agrada la història. Endisar-me i descobrir com pensàvem abans, com hem evolucionat amb el pas del temps, com hem creat i hem inventat. M'agrada saber d'altres cultures, de com han crescut o s'han perdut, ...

Ahir vaig asseure'm davant la televisió disposada a mirar una pel·lícula de temàtica històrica, molt adequada en aquestes dates: La Passió dirigida pel Mel Gibson. La tan polèmica película, sí. En realitat, la fotografia em va semblar d'una bellesa extraordinària però el guió, amb les seves parts boníssimes i les seves parts extremadament cruels, no em va deixar indiferent. Perquè, penso jo, calia mostrar constantment la tortura de Jesús a nivells angoixants?. D'acord, segurament va passar així, però cal mostrar-ho en pantalla fins al punt que hagis d'agafar un coixí per tapar-te la cara?
Penso que hagués estat magnífica sense tants minuts de sang colpejant-nos els ulls. Potser és que sóc massa sensible.

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t’assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada

"Primera història d'Esther" de Salvador Espriu

Úntame de amor...

Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto. Sácame de quicio, hazme sufrir... Ponme a secar como un trapo mojado. Lléname de vida, líbrame de mi estigma. Llámame tonto. Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora. No me arrastres, no me asustes. Vete lejos...pero no sueltes mi mano. Empecemos de nuevo. Toca mis ojos, nota la textura del calor. ¿Por cuánto te vendes? Píllate los dedos y deja que te invite a un café. Caliente claro. Y sin azúcar... sin aliento

"Báilame el agua"