09 janvier 2018

Temps perdut

Per la M., tan llunyana, tan present... tan intensa


A la vora de la mar he tornat a poc a poc
tot sentint el crit del temps
que s’emporta el meu record.

Un record ple de cançons, de perfums i frec d’amor
d’un amor potser perdut a les aigües del meu port.

Sovint somnio que tornes al meu costat
que m’agafes les mans i les omples
d’immensitat, d’immensitat.

Ara l’aire ja no és aquell nostre
ni la sorra s’esborra al seu pas
sols em queda un grapat d’enyorança
i el teu mirar, i el teu mirar.

Les onades van portant
sensacions de mil colors
que amanyaguen el meu cant
barrejant notes i plors.

És un cant fruit del passat
endinsat en el meu cor
esborrall desdibuixat
de les ombres del teu cos.

Sovint somnio que tornes al meu costat
que m’agafes les mans i les omples
d’immensitat, d’immensitat.


Càstor Pérez i Glòria Cruz

06 janvier 2018

Eu não te acompanho mais.

Foi por vontade de Deus
que eu vivo nesta ansiedade.
Que todos os ais são meus,
Que é toda a minha saudade.
Foi por vontade de Deus.

Que estranha forma de vida
tem este meu coração:
vive de vida perdida;
Quem lhe daria o condão?
Que estranha forma de vida.

Coração independente,
coração que não comando:
vive de vida perdida,
teimosamente sangrando,
coração independente.

Eu não te acompanho mais.
PARA!... PARA!... Para!
                             ...deixa      ...de bater.
Se não sabes aonde vais,
porque teimas em correr,
eu não te acompanho mais.


Fado "Estranha forma de vida" de Amália Rodrigues

27 décembre 2017

Als aeroports, un troba tots els sentiments imaginables.
Observo la gent, la gent que corre i la que romia asseguda, la gent adormida, els que somriuen, els que es meravellen per primer cop, uns que ploren la ja temuda enyorança, els que encara a terra volen il.lusionats, n'hi ha que mostren desconcert, avorriment, malaptesa, gent insegura, gent valenta, veig parelles petonejant-se i d'altres enfadant-se, pares tossuts i nens entremaliats, poetes que escriuen, músics entonant, banquers amb pressa i noies cridant.
I jo? Jo em barrejo entre ells...

I quin és el meu personatge?
La noia que somriu davant l'aventura? Certament sí...
com cert és que sóc aquella noia que un dia va anar a Hawaii i encara no ha tornat a casa.

La soledad según Gustavo

La soledad es el imperio de la conciencia, dijo Gustavo Adolfo Bécquer. 

Quizá entonces,
tal vez pues...
seguro es...
que estoy en buena companyia.

22 décembre 2017

One year ago

It's been almost one year since Welcome and Goodbye went hand in hand.
When Nothing was All.

Two rings never could commit to any finger, completely. 
Sleeping separately, they are hiding from pain. 

It is about one year ago... 
and my eyes are still crying
my heart is still missing
my body, still shaking.

17 décembre 2017

En nom de l'amor, com s'erra

Hi ha vegades a la vida que estimes tan algú que penses que només per aquest sol fet no pots fer-li mal.
T'equivoques.
També penses que per aquest mateix fet, no pots fer-te mal a tu mateixa.
Et tornes a equivocar.
Llavors, tot d'una, veus saltar llàgrimes. Les que provoques, les que et provoquen.
Tot es va trencant.
I et trenca trencar a l'altre però no et pots permetre enredar més el teu trencaclosques.
Pedaços de res, on els sentiments ja no es retroben.
Insisteixes.
Vols protegir. Vols acaronar.
Vols ser i vols estar.
I no fas res del que creus estar fent bé.
Ara, aquí...
Tinc un llibre de llegendes a la taula.
Tinc un mapa on els somnis han volat més que el propi cos.
Tinc errors gegants que carrega la meva esquena, ja curvada.
Tinc un cor que l'esperança sembla cosir a pas de cargol.


06 décembre 2017

Volar

Tot canvia de color quan surts de casa, talment com si el paisatge t'abracés i els seus sons t'acaronessin l'ànima.
Sóc al tren, balancejant-me... el cap ple de pensaments i en el cos certa calma.
Descobrir, descobrir-me...
                        M'agrada aquesta pau de volar tocant a terra...

04 décembre 2017

¡Qué desencanto!

¡Ay, que desencanto!

                       Si me borrara el viento lo que yo canto...


21 octobre 2017

Are you my fairy?

18 octobre 2017

Pasará

Porque al final el bosque siempre sabe compartir las mejores canciones.
Aquellas que tocan un poco el alma, sea por las voces, la música o las palabras.
Gracias



Pasará, pasará...

17 octobre 2017

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.


Miquel Martí i Pol

16 octobre 2017

Tot és fosc

Quan arriba la penombra, tot són llàgrimes
I em toca tornar a començar quan ni tan sols sé si vull aixecar-me.
Quieta en una habitació on hi ha de tot menys calma.
Perdre-la no estava inclòs en els meus plans, només en els seus.
I ara tot és fosc.
Mentrestant, ella seguirà somrient...
i que així sigui.

13 octobre 2017

Lascia ch'io pianga

Lascia ch'io pianga...

06 octobre 2017

She & Barcelona

I can't stop the thinking, the wishing of the image of her living in this city, so full of art, so full of opportunities.
Her smile.
The feeling.

26 septembre 2017

L'escala fosca del desig no té barana

Foc de pales

II

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana.

Maria Mercè Marçal

21 septembre 2017

Faràs dos trucs i t'obriré la porta


Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn. Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem (durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant, espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit. 


Feliu Formosa

One Art

The art of losing isn’t hard to master;
so many things seem filled with the intent
to be lost that their loss is no disaster.

Lose something every day. Accept the fluster
of lost door keys, the hour badly spent.
The art of losing isn’t hard to master.

Then practice losing farther, losing faster:
places, and names, and where it was you meant
to travel. None of these will bring disaster.

I lost my mother’s watch. And look! my last, or
next-to-last, of three loved houses went.
The art of losing isn’t hard to master.

I lost two cities, lovely ones. And, vaster,
some realms I owned, two rivers, a continent.
I miss them, but it wasn’t a disaster.

—Even losing you (the joking voice, a gesture
I love) I shan’t have lied. It’s evident
the art of losing’s not too hard to master
though it may look like (Write it!) like disaster.

Elizabeth Bishop

16 septembre 2017

Ho'oponopono

To myself:

I'm sorry
Please forgive me
Please set me free
I love you
Thank you

Once the island girl taught me these words from a hawaiian forgiveness technique named "Ho'oponopono".
I started telling them to her. Now, I repeat them to myself to find inner peace, because I need to forgive myself for all my mistakes, for the words I didn't want to say, for the actions I've never done; I need to love myself because only my soul can be repaired with my own caring and because, at the end, I am beautiful human being.

To her...  thank you for sharing.

15 septembre 2017

"El verdadero amor no es otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es"
Jorge Bucay

Sabiendo de estas palabras no me cabe ninguna duda de que me amo, de que me quiere. Siempre epujandome a encontrar aquello que podía hacerme más yo misma.

La perdí, si, la perdí nuevamente, pero... Hoy, sólo hoy  (espero que también mañana), siento calma de saber que empieza su camino estando acompañada.
Hoy, sólo hoy (no sé si mañana), puedo verla sonreir junto a alguien. Ese alguien que ya no seré yo. Pero  que la ayudará a  encontrarse con ella misma.

Y a ratos el dolor en el pecho llega. Fuerte. Implacable. Lágrimas.
Entonces  respiro, respiro hondo y sonrío, sólo porque en mi mente consigo verla sonreír.

Y al final, qué poco importa quién le provoque la sonrisa.
Y cuanto  me importa que sonría.

14 septembre 2017

Nothing at all

"Freezing, choking, getting tongue-tied - there's a reason it happens. We lose our words because the stakes are so high and we have so much to lose. We're petrified of saying too much or saying it wrong. When the truth is, the only wrong thing you can say is nothing at all." 

She is a stoic

She tried to taught me the lesson of the stoics. But I couldn't learn, not even in 3 years, not now, although I see clearly I would love to be a stoic.
"To avoid the suffering, we should not be slaves of our desires or dreams. Only using your reaaon, accepting who you are, living the present moment and understanding that after a failure there is still life, you can reach happiness"
And I can see clearly now what I have to learn and I can see clearly now why her goodbye.

11 septembre 2017

- Mestre, he de renunciar al seu amor per tal que ella sigui feliç?
Si és així, amb el dolor al pit i la tristesa a l'ànima, hauré de dir-li adéu.
Guia´m en el camí, perquè sóc feble per acomplir la tasca.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa. 
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus a terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
(Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

09 septembre 2017

Caure


"I la caiguda només és una altra manera de volar"

Emilie Autumn

05 septembre 2017

Tinc l'ànima trencada...
               Tinc el cor en mil bocins...

03 septembre 2017

Cuando era pequeña...

Cuando era pequeña me gustaba jugar sola. Me subía a los andamios que los albañiles montaban para sus construcciones y ahí, envuelta en polvo, me imaginaba mi propio mundo, lleno de aventuras, tan fascinante y tan atrevido.
Cuando era pequeña, me escapaba a caminar por el bosque con el único objetivo de descubrir rincones nuevos. Sola conocía nuevas fuentes, sendas, ríos,... Qué felicidad el día que encontré un lago, ese lago que pensé nadie debía conocer. No temía perderme. No temía la soledad del camino.
Cuando era pequeña, mi mejor jueguete era una pelota. Una pelota, una pared, unas escaleras y mi propio juego. Esos juegos de los que nadie entendía sus normas ni el por què podían durarme tardes enteras.
Cuando era pequeña tenía como amiga una polea, pesada y vieja que quien sabe si saldría de algun antiguo pozo de mi pueblo. Mi polea me acompañaba y podía escuchar sus sentimientos de hierro. Me gustaba su tacto, me gustaba su movimiento y con ello, no necesitaba mucho más.
Cuando era pequeña, yo tenía muchos amigos, y aún así, solía encantarme jugar sola.

31 août 2017

Gelosia

Em devora la rabia...
Em consumeix el neguit...
Em tortura la imatge...
Se m'entristeix l'ànima...
Em recargolo de dolor...
Els ulls ploren rius...
La gola se m'ennuega...
El cor se'm fa petit...
La gelosia...
La gelosia...

30 août 2017

A veces

"A veces perder es ganar y no encontrar lo que se busca es encontrarse"
Alejandro Jodorowsky

12 mai 2017

Is it real?

"There are moments when all the stars align - when everything seems as it should be. Your life seems to have sorted itself out. It's not like all our problems go away. It's just that the problems are suddenly manageable and it seems like we can conquer any problem. You feel so good you wonder if it's real. And if I've learned anything, I can tell you, it is. It's very real. But it will not last."

Meredith Grey "Grey's Anatomy"

18 avril 2017

Why beautiful?

Then I felt myself all over. I felt, as I lay there on the bridge, that I was healthy and well in every bit of me, so why did I need to be beautiful? My whole body was so happy that it seemed to be laughing all over.
"The Brothers Lionheart"  Astrid Lindgreen

23 mars 2017

Running out of breath but...



I'm free to be the greatest, I'm alive!


19 mars 2017

la vida colpeja de nou

Em queda tant d'amor per oferir-li, tants llocs per ensenyar-li, tants petons per fer-li...
On va tot això? Com transformo el que ja s'imaginaven els meus ulls, el que ja volia el meu cos?
Com accepto que, de cop i volta, la meva alegria és ara infelicitat, d'aquella tan colpidora.

15 mars 2016

Ojalá no te quieran tan poquito que no te enteres, ni tan fuerte que te hagan daño.
Ojalá no te quieran más sino mejor.

21 janvier 2016

Cada cosa que amas es muy posible que la pierdas, pero al final, el amor volverá de una forma diferente.

Kafka

15 novembre 2015

"Posiblemente me quisiera, vaya uno a saberlo,
pero lo cierto es que tenia una habilidad especial para herirme."

Mario Benedetti


23 septembre 2015

por ventura





"La libertad, Sancho, es uno de los mas preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y se debe aventurar la vida"
Miguel de Cervantes Saavedra

15 septembre 2015







...



El qui ho vol tot 
pero no sap el que vol, 
es queda sense res.


...

20 juin 2015

Angoixa

Angoixa. Es presenta sense motiu aparent. Angoixa per pors, dubtes, inseguretat... Angoixa per res del que jo en tingui clara coneixença o vull no tenir-ne. No poder estabilitzar relacions amb persones que importen, no trobar-se en un lloc, no saber enfrontar les pròpies pors, canviar d'estat d'ànim tot sovint, no veure solució a la maldat humana, veure que al món cada vegada hi ha més més dolor, menys cura del animals, més maltractes, més hipocresia...
Angoixa.
No pas per tristessa absoluta doncs la felicitat m'acompanya. Llàstima que la frustació també.

13 mai 2015

*

No debemos tener miedo a cuestionarnos... hasta los planetas chocan y del caos nacen las estrellas.

Charles Chaplin
http://www.amarseaunomismo.com/cuando-me-ame-de-verdad/


*


06 mai 2015

Tobogans

Quan era petita m'encantava baixar del tobogan. No calia pensar-hi gaire. Era llançar-se, deixar-se portar, sentir...
Ara...
...ara calcules distància, velocitat, posibilitats de colpejar-te, de fer-te mal, et llances amb por i, l'angoixa, que dura un xic et sembla eterna ...o... simplement no et llances... 
Massa experiències viscudes que no deixen avançar com deuriem: sense pors...
Però, qui ha après ja la lliçó? 

15 février 2015

Soy un pájaro azul pequeño


Me subo al viento y no lamento,
soy un pájaro azul pequeño.
Me transformo, me hago grande,
y en espacio me convierto.

Ya no quema la distancia, aliada del silencio.
Soy estrella, tengo fuego, ardo todo el firmamento.
Detrás de vidrios ahumados, camuflados frente al ruedo,
caminando de puntillas sin saltar el agujero,
cabalgando sin montura, en un galope de valientes.

Manuela Velles "Yo soy"

08 février 2015

Keep me silent









"Expose yourself to your deepest fear;
after that, fear has no power,
and the fear of freedom shrinks and vanishes.
You are free."







Jim Morrison




Josephine Cardin

04 novembre 2014

vivir... o no




Si nada nos salva de la muerte,

al menos que el amor nos salve de la vida.




Pablo Neruda

24 octobre 2014

Ay, pena, penita, pena

Si en el firmamento poder yo tuviera,
esta noche negra lo mismo que un pozo,
con un cuchillito de luna lunera,
cortaría los hierros de tu calabozo.
Si yo fuera reina de la luz del día,
del viento y del mar,
cordeles de esclava yo me ceñiría
pot tu libertad.

"Ay, pena, penita, pena"
Rafael de Leon

15 octobre 2014

Construyendo/Destruyendo


Oh, perdon, ... 
                      estaba intentando construir una 
casa de paja encima de ese lago 
donde siempre sopla el viento... 

Y hubo un dia, 
                         ese dia, 
en que mis manos se llenaron de heridas y                     mis ojos, 
                                 de tristeza... 

y me quede parada, 
                              largo tiempo... 
             ... nula, expectante... 
... y no me preguntes,
                                 porque no...
no se si voy a moverme, 
              solo que estoy dando un paso.

10 octobre 2014

two minds. the road not taken

This way, that way
I do not know what to do:
am of two minds

Sappho

10 septembre 2014

07 septembre 2014

alas pa volar...

Je suis comme un oiseau qui étend ses ailes pour s'envoler...
et...alors, je sens la terre s'ouvrir sous mes pieds


Je Veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur, 
ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, 
moi j'veux crever la main sur le coeur
allons ensemble, découvrir ma liberté, 
oubliez donc tous vos clichés, 
bienvenue dans ma réalité.

Zaz "Je veux"

19 août 2014

In a world of my own

Emportar-se un tros de mar,  gronxar-se i perdres en el cel de Texas, trobar casa teva entre els núvols, cantar poemes, nombrar la lluna una deesa i seguir somiant des de dalt. Sense presions ni pretensions, ni preses, ni objetius, sense confusions ni emocions esperançades. Calma inquieta, però al cap i a la fi, calma.




03 juin 2014

needs & wants


Porque necesitar es malo y doloroso
y aún así necesitamos, y pedimos a la nada un algo
y el eco se vuelve un todo.

Ese eco que rebota y aplasta...

21 mai 2014

Pulsiones

 

Quién le hubiera dicho a esa joven que en un futuro caería al suelo por lo mismo que antes la elevaba al cielo. 
La belleza de la muerte, cuando sólo tienes vida, puede atraer a todo adolescente perdido. 
La belleza de la vida, cuando te hablan de muerte, puede aclarar el sentido de la existencia. 

Si ese ángel viniera ahora a buscarme, sabría mi respuesta...
Esperando que las voces y los miedos se acallen.

21 avril 2014

cuentaselo a mi cabeza...

Imaginar un futuro del pasado... 

"mucho más que el latir de la memoria
me interesa el olvido
ahí se esconde lo que no quisimos
convertir en cristal..."
Julián Grimau

12 avril 2014

Simplifying

"Para mí, ser feliz no es tener una vida distinta a la que tengo, es entrar completamente en la que tengo; no es protegerse del dolor o la desgracia, es integrarlos en las tramas de la existencia. Con la misma vida puedes ser feliz o desgraciado; es una actitud mental."


Éric-Emmanuel Schmitt

26 mars 2014

tan extraña como tú

«Yo solía pensar que era la persona más extraña en el mundo, pero luego pensé, hay mucha gente así en el mundo, tiene que haber alguien como yo, que se sienta bizarra y dañada de la misma forma en que yo me siento. Me la imagino, e imagino que ella también debe estar por ahí pensando en mí. Bueno, yo espero que si tú estás por ahí y lees esto sepas que, sí, es verdad, yo estoy aquí, soy tan extraña como tú.»

—Frida Kahlo.

11 janvier 2014

When you let her go...

Only miss the sun when it starts to snow...

25 décembre 2013

A dream, a dreamer

A vegades desitjo el cel i em costa conformar-me únicament amb la terra.

13 décembre 2013

en cage...

 

Les oiseaux qu'on met en cage
Peuvent-ils encore voler?
Les enfants que l'on outrage
Peuvent-ils encore aimer?
J'étais comme une hirondelle
J'arrivais avec le printemps
Je courrais par les ruelles
En chantant des chants gitans
Viens me sauver de la corde
Viens écarter mes barreaux.


Notre Dame de Paris

07 novembre 2013

Memories

Echando de menos... el recuerdo.

06 novembre 2013

sin respuesta, con preguntas...

Esperar algo de alguien es un error, esperar que te quieran y muestren interés en los momentos difíciles es error abismal, ... No siempre estan los que imaginabas que estarían y a veces, ese sólo hecho, ya produce que esa tristeza inicial augmente por un tema añadido, por la incomprensión, ... en definitiva, por esperar algo, cariño tal vez, preocupación quizá, interés, ... de alguien importante.
Así que, NO, no quiero añadidos y a veces es mejor tomar el toro por los cuernos y dar el primer paso para cerrar puertas, puertas que sólo dan al vacío, puertas que al mantenerlas abiertas sólo hacen que permitir que el frío entre y todo se hiele, que todo se vuelva de un azul grisáceo deprimente. 
Dejar la puerta abierta por si algún día vuelve a aparecer el calor, es absurdo, más que nada porque puedes morir en el intento o hundirte en la miseria de tu ser.  
Pero realmente cerrar no es fácil y una vez has dado el portazo y has puesto hormigón en toda la pared, empiezan las preguntas. Te quedas analizando si no estás siendo demasiado radical, si no has cerrado demasiado rápido, si todavía acabaran llamando, si no estarán ahí detrás y no te das cuenta, ... te quedas preguntando y preguntando el por qué de muchas cosas, el sentido de las tuyas...
El mayor mal de tener preguntas es no obtener respuestas.


04 novembre 2013

La familia

Saber-te lluny... quina impotència quan la família està malament i tu ets tan lluny. Quina frustació descobrir que allà on aportaves una mica de calma i pau en els vells temps, ara no hi aportes res i tot comença a enfonsar-se.
Quina angoixa pensar que no pots cuidar dels teus, de la teva familia, que no pots abraçar, que no pots mirar als ulls, que no pots sentir-te amb la calma d'estar fent alguna cosa per ells.
A milers de quilòmetres i volen estar tan aprop.
I en aquest tros de terra, on el dia comença més tard, la vida continua a un nivell frenètic i quan deixo lliure un somriure, un moment de felicitat, ... sento la culpa, sempre la culpa per no sentir-me allà i no acompanyar el neguit.


04 juillet 2013

20 mai 2013

Caress not found


Amb ganes de caricies...
... frustació

25 février 2013

I live and I learn

I will be fine cause I live and I learn...

Hay días de todo, días en que no quisiera levantarme y otros en que sólo veo nuevas oportunidades. Sé que estoy aprendiendo, sé que estoy en proceso de cambio, ... sé que me queda mucho camino y que ni tan siquiera sé dónde está mi casa pero sé que todo acabará bien porque viviendo aprendo a ser yo, a encontrar mi sitio y a no repetir errores. Y aunque sea una lucha dura, intensa, pavorosa, todo es en favor de la asertividad y nada tendría que pararme, ni yo misma ni mis múltiples estados de ánimo.
Seguiré buscando para seguir encontrando... 

22 novembre 2012

Parlant amb les estrelles

Iaia, abans pensava que la meva vida seria perfecte, sense maldecaps ni desil·lusions, sense llàgrimes. Pensava que l'amor em copsaria de tal manera que tot seria extraordinari. Pensava en una espècie de món on la música sona, on els colors s'intensifiquen, on cada gota de vida passa pel meu costat... però iaia, ara em veig ballant enmig d'una foscor que m'acobarda, no trobo il·lusió, ni ganes de vida, tot fa pujada i tot és confusió i tristesa i soledat i dolor i ràbia... 
I ara, et busco... busco aquella protecció, aquella mirada, aquella pell... et busco en tot, en les meves accions, en les meves decisions, en els meus dubtes, et busco i et busco però no et trobo...

22 août 2012

pasando el tiempo sin pasar


El tiempo pasa mientras pasas el tiempo analizando tus acciones:

Nunca lo bueno es suficientemente bueno y lo malo siempre es demasiado malo. 

Vendran tiempos en que no tenga tantos dolores de cabeza con mi sólo ser...o eso (des)espero

hablaba de mi...

...consentida, pobre de mente, cobarde, felizmente triste, agridulce, miedosa, desconfiada, sola, incomprendida, ambivalente, perdida, acompañada, blanco, acunada, sumisa, encontrada, confusa, negro, divertida, mascara, vulnerable, sensible, dedo, atontada, sin vida, culpable, tristemente feliz, engañosa, sin maldad malvada, atrevida, niña, manipulable, complicada, acertada, dormida, segura, clara, perezosa, sincera, invisible, atacante, insegura, angustiosa, dañina, credula, agua turbia, desconocida, curiosa, desencantada, mimosa, amigable, necesitada, senzilla, audaz, imbècil, nunca roca, equivocada, esto y aquello: todo, dèbil, vaga, soñadora, imposible, buena, seca, callada, alegre, angel endemoniado, ensimismada, erronea, dudosa, visible, un no, un si, asustada, esperanzada, ...

A la vida no quiero pedirle nada excepto que me haga constante. Sólo una. Que mi cabeza no quiera todo, que mi cuerpo no haga nada, que mi sombra no me anule.

No quiero gentes que me indiquen como soy, que me escriban el camino, ... quiero el mío siendo una constante, una única mente para un único acto.

Sólo quiero ser una constante.

que el vent se m'emporti...

A vegades és odiosdoloros haver de conviure amb mi mateixa.

Hi ha dies que m'és tan fàcil entendre'm, conèixer els meus errors, reconèixer el que vull... i d'altres en que tota una nit no és suficient per saber que em passa pel cap, que necessito, cap a on tiro, ...

El negatiu de tot plegat no és només el neguit per la meva ambivalència en les coses o la meva preocupació. El negatiu de tot plegat és el que comporta que jo sigui com sóc i faci el que faig: dolor, rabia, impotencia, ... fer renèixer la pena en els altres i, en mi, llavors, arrossegar culpa i tristor, merescuda... 

M'agradaria comprendre'm i pensar com penso, que al cap i a la fi no tinc intenció de fer mal... però de que serveix... si el mal es fa.

Vull calma, la meva, la del meu cap, vull la serenor de les coses, voler sempre el mateix... o que el vent se m'emporti.

07 juillet 2012

Laberinto particular

Mi corazón enjuto no puede latir, le cuesta... está paralizado por el miedo, por el devenir de las cosas.
Mi razón en cambio no para, haciendo añicos mi cerebro. Despiadada verdad la que me sucumbe, ganas de ilusión las que me matan.
Quiero quedarme quieta, quedarme donde estoy... quiero huir, alejarme... ambiguedades tan claras y tan comprensibles, tan amargas y tan desoladoras...
No quiero dar demasiadas explicaciones, no quiero marcarme un tiempo, no quiero que la gente pregunte si ya esta, si todo termino o para cuando... no quiero preguntarme que estoy esperando, ni que paso debo dar mañana... no quiero consejos, no quiero otra realidad otro punto de vista, quiero vivir mi tiempo y a la vez quiero no vivirlo.
Dónde estan mis fuerzas? Acaso las tuve alguna vez? Me quemo, me caigo de tanta esperanza y tanta ilusión, me caigo de tanta decepción, ...
Y si desaparezco... adónde voy? Y si me quedo... que me depara? Lo mismo? Lo mejor?


04 juin 2012

... buscando respuestas...



El amor aniquila al amante, lo trastorna, lo mata. Hay que morir de amor o matar por amor; en ambos, hay locura de amor.

Platón explicaba que el amor se entiende como una manía, una locura, un momento de enajenación durante el cual el enamorado deja de ser él mismo para convertirse en otro; deja de ser dueño de sus actos para ser el títere de fuerzas que están más allá de su control –la pasión, el deseo, el inconsciente- y que lo dominan por completo, cegándolo y poniéndolo a merced del objeto de su amor. Enamorarse es quedar prisionero, atado, como cantaba Janis Joplin, “ a una bola y a una cadena”. Significa en todo caso, ingresar en una espiral de dolor, de sufrimiento tan o más intenso que los breves momentos de placer que se obtienen a cambio.

Entonces, ¿para qué nos enamoramos?
La respuesta de Houllebecq es despiadadamente provocadora: “para frustrarnos y castigarnos el uno al otro”

Pedro Cornejo

01 juin 2012

Again

Tristessa, culpabilitat, presó, confusió, indecisió, por, depresió, dolor, feblessa, cobardia, insensatesa, ...

Quantes paraules podria dir pel meu estat d'ànim, quantes n'acabaré dient?

No puc més. M'aixeco i caic, m'aixeco i m'enganyen, m'aixeco i faig mal  a algu, m'aixeco i torno a caure... I sempre caic en el mateix... talment com aquell qui no s'aprèn la lliçó.

El cansament s'apodera de mi i no em moc, paralitzada. Només vull amagar-me, anar a algun lloc ben lluny, ben ben lluny i desaparèixer per segles.

19 décembre 2010

increibilidades


Hay veces que incluso los sueños imposibles se cumplen.

18 décembre 2010

Merry little Christmas


Crec que pot ser una Nadal fantàstic! Tu creus el mateix?
Et desitjo el millor per aquestes festes!
BON NADAL!

02 décembre 2010

15 novembre 2010

Abyss


Observando abismos

14 novembre 2010

Sometimes I feel...


Grande, preciosa, alegre, poderosa, satisfecha...
Pequeña, abandonada, triste, fea, sola...

03 novembre 2010

more and more


Imaginando
Soñando despierta
Deseando...

01 octobre 2010

Estoy


Y ahora sólo quiero conocer, descubrir, sentir, ...
Plantar raices mientras vuelo y busco y encuentro y vivo...

21 septembre 2010

serenity


Época de tranquilidad, de equilibrio, claro que con algun que otro sobresalto, ...

18 août 2010

26 juillet 2010

sad happiness or happy sadness?


salvant tristeses,
embrutant alegries.
És tan fàcil sentir-se trist com sentir-se alegre.
La visió de tot plegat és el que decanta la balança.
I que complicats som...

in chains


No puc escapar de mi mateixa, dels meus pensaments, dels pensaments dels altres, ni escapo del dolor, del meu, del seu...
Es fonen l'abandó i la frustació de ser ignorada.
Impotència, injusticia, poca calma.
Tot es torna tan lleig de vegades... tan incomprensible, tan tan fosc que t'empeny cap a la profunditat inmensa, allà on res es veu, on tot és negre.

22 mai 2010

detrás... siempre detrás...


Por qué persiguimos a los que nos ignoran y ignoramos a los que persisten a nuestra vera?