La ignorància manté en vida somnis, però una, per pura necessitat humana, demana saber i sempre vol anar més enllà, malgrat el que costen de dur a terme certes accions, com ara intentar acostar-te a qui t'enamora, parlar-li sense semblar idiota i finalment, (espero que ningú tardi un any i mig com jo), demanar-li per quedar com qui no vol la cosa, però això sí, objectiu fix: quedar.
Crec que la meva conversa amb ella, després de setmanes sense veure-la, ha estat fins i tot, normal, és a dir, jo semblava normal... curiós, oi? Sense gaires complicacions li he dit que teníem... com ho diria, una "cita pendent" (tema parlat en una conversa anterior). No he utilitzat ni cita, ni pendent exactament... però bé, el resultat ha estat tan "vaig molt atabalada amb la feina", que he fet un glop de coca cola light i mentre intentava endevinar quina seria la millor frase per ensortir-me'n d'aquella situació, el cor, ja compungit, se'm desfeia.
Tandebó pogués dir-li a aquesta ment i aquest cor: ja està, ara atura't i no sentís, és més... surt, treu ales i vola ràpid!
Stop worrying where you're going
Siempre se desatan los nervios, por más actuaciones que una haga, aunque haya más o menos público, siempre crees no recordar el texto, la canción, la melodia, ... y en cuanto el foco te ciega los ojos, en cuanto sientes el silencio de toda esa gente mirandote, una fuerza te llena el personaje, la voz se impone de un rincón de la plaza hasta el otro extremo de la calle y nada... absolutamente nada te para... disfrutas tus pasos, tus lentos, tus rápidos, juegas tal y como esta marcado y ya no eres tu, no eres tu...
Normalment et pots fixar en la forma de vestir, en com es mou, si hi ha sort en algun missatge que deixi anar, però... com saps qui entén i qui no? com sé si la divina providència ha posat a aquella noia tan mona de francès o a l'altre tan simpàtica de la feina en el mateix camí per on jo passejo. 
Estás ahí, te miro, te toco la espalda, te giras, me miras, sonrio, sonries, dos besos, ... La música suena a ritmo de Barry White... ta tan tan tan tan... te lo digo todo: I wanna talk to you, eres my first, my last, my everything, ... sé que sólo puede haber una como tu porque eres irrepetible. Girl, you are my reality! No se vivir solo con 5 sentidos, si me quedo a oscuras, ven y alumbrame! I guess I'm a little bit shy, Oh! por qué no puedo gustarte! I try to be like Grace Kelly but all her looks were too sad, I could be brown, I could be blue, I could be violet sky, I could be hurtful, I could be purple
Podria recórrer varis cops el teu cos, de varies maneres, atrapada en la mirada, maliciosa, viva... en uns llavis humits, de boca acaparadora i llengua delirant... contracors... la meva mà sobre el teu rostre, sobre el teu pit, el teu ventre, tota tu en la meva mà... tan infinitament inacabable... poderosa bellesa. I podria besar-te amb ansia, com si t'hagués de perdre, o amb dolç tacte, com qui no gosa però desitja enormement...
Lunes noche: kiut, Bcn.
