Ya te quiero yo...

Quan tens una amiga que amb veu dolça et comença a dedicar aquesta cançó, veus com l'amor té moltes formes i que la teva soledat és, amb tota seguretat, un miratge.

"Ya te quiero yo, mi amor, mi niña,
ya te quiero yo, mi vida, mi amor,
me tienes a mi, siempre contigo,
metidita aquí en el corazón.
Para toda la vida ya seremos una,
gozando de todo y padeciendo también.
Tu no te preocupes si se pone negro,
para eso estoy yo, pa cuidarte muy bien."

➦Cançó  "Rumbita del Sano Amor" de Rosa Zaragoza

“I love you” said the little bird while she was flying away.

"Somewhere beyond wrongdoing and rightdoing, there is a field. I will meet you there."

Rumi

Truquen a la porta, dos, tres vegades
Em ressona, tot em ressona,
d’un negre antic q no entenc
i se m’enfonsa el pit
i em vomita l’ànima.

casi

Casi te olvido.
Te lo juro, casi.
Pero tengo la irremediable manía,
tan mía,
de llevarte conmigo
a todas partes.

Trust the process

Sometimes you have to commit to feeling worse in order to feel better.

Sometimes you have to lose the hope of ever getting better, before you feel better. 

Sometimes healing involves staying very present as powerful waves of sensation move in the body. Sometimes the body shakes, convulses, aches, sweats, burns, as it rids itself of toxins, releases bound-up energy. 

The mind says, "I'm getting worse". 
The heart knows you're so okay. 

True healing is not the removal of symptoms, then, but courage, and trust, and connection with the breath, and knowing that symptoms may intensify before they disappear. And they may never disappear. Yet you may fall in love with yourself as you are, despite the future, and you may drop to your knees in gratitude, for you have been given another day on this precious earth.

Maybe getting worse was the best thing that ever happened to you. Because you've never sensed the presence of love so clearly, and your path has never been more obvious, and you've never felt so alive. 

Jeff Foster

La rose

Si quelqu'un aime une fleur qui n'existe qu'à un exemplaire dans les millions et les millions d'étoiles, ça suffit pour qu'il soit heureux quand il les regarde. Il se dit: "Ma fleur est là quelque part..." Mais si le mouton mange la fleur, c'est pour lui comme si, brusquement, toutes les étoiles s'éteignaient! Et ce n'est pas important ça!

Le Petit Prince - Chapitre VII

Antoine de Saint Exupéry

A mi, se m’han menjat l’estrella...

Respire

4, 2, 5... respire

Vull crear...
Vull crèixer...
Vull art...
          ... i calma
                   ... i amor.

Vull amor de diferents tonades.
Ho vull tot suau
de tons blaus i verds i grocs
       
                                ... i ales
Sí,  ales
unes que em facin volar
d’allò patètic que inútilment atrapa
a allò sublim,
allò preciós,
allà,
dins meu.

Temps perdut

Per la M., tan llunyana, tan present... tan intensa

A la vora de la mar he tornat a poc a poc

tot sentint el crit del temps

que s’emporta el meu record.

Un record ple de cançons, de perfums i frec d’amor

d’un amor potser perdut a les aigües del meu port.

Sovint somnio que tornes al meu costat

que m’agafes les mans i les omples

d’immensitat, d’immensitat.

Ara l’aire ja no és aquell nostre

ni la sorra s’esborra al seu pas

sols em queda un grapat d’enyorança

i el teu mirar, i el teu mirar.

Les onades van portant

sensacions de mil colors

que amanyaguen el meu cant

barrejant notes i plors.

És un cant fruit del passat

endinsat en el meu cor

esborrall desdibuixat

de les ombres del teu cos.

Sovint somnio que tornes al meu costat

que m’agafes les mans i les omples

d’immensitat, d’immensitat.

Càstor Pérez i Glòria Cruz

Eu não te acompanho mais.

Foi por vontade de Deus

que eu vivo nesta ansiedade.

Que todos os ais são meus,

Que é toda a minha saudade.

Foi por vontade de Deus.

Que estranha forma de vida

tem este meu coração:

vive de vida perdida;

Quem lhe daria o condão?

Que estranha forma de vida.

Coração independente,

coração que não comando:

vive de vida perdida,

teimosamente sangrando,

coração independente.

Eu não te acompanho mais.

PARA!... PARA!... Para!

                             ...deixa      ...de bater.

Se não sabes aonde vais,

porque teimas em correr,

eu não te acompanho mais.

Fado "Estranha forma de vida" de Amália Rodrigues

Als aeroports, un troba tots els sentiments imaginables.
Observo la gent, la gent que corre i la que romia asseguda, la gent adormida, els que somriuen, els que es meravellen per primer cop, uns que ploren la ja temuda enyorança, els que encara a terra volen il.lusionats, n'hi ha que mostren desconcert, avorriment, malaptesa, gent insegura, gent valenta, veig parelles petonejant-se i d'altres enfadant-se, pares tossuts i nens entremaliats, poetes que escriuen, músics entonant, banquers amb pressa i noies cridant.
I jo? Jo em barrejo entre ells...

I quin és el meu personatge?
La noia que somriu davant l'aventura? Certament sí...
com cert és que sóc aquella noia que un dia va anar a Hawaii i encara no ha tornat a casa.

La soledad según Gustavo

La soledad es el imperio de la conciencia, dijo Gustavo Adolfo Bécquer. 

Quizá entonces,
tal vez pues...
seguro es...
que estoy en buena companyia.

One year ago

It's been almost one year since Welcome and Goodbye went hand in hand.

When Nothing was All.

Two rings never could commit to any finger, completely. 

Sleeping separately, they are hiding from pain. 

It is about one year ago... 

and my eyes are still crying

my heart is still missing

my body, still shaking.

En nom de l'amor, com s'erra

Hi ha vegades a la vida que estimes tan algú que penses que només per aquest sol fet no pots fer-li mal.
T'equivoques.
També penses que per aquest mateix fet, no pots fer-te mal a tu mateixa.
Et tornes a equivocar.
Llavors, tot d'una, veus saltar llàgrimes. Les que provoques, les que et provoquen.
Tot es va trencant.
I et trenca trencar a l'altre però no et pots permetre enredar més el teu trencaclosques.
Pedaços de res, on els sentiments ja no es retroben.
Insisteixes.
Vols protegir. Vols acaronar.
Vols ser i vols estar.
I no fas res del que creus estar fent bé.
Ara, aquí...
Tinc un llibre de llegendes a la taula.
Tinc un mapa on els somnis han volat més que el propi cos.
Tinc errors gegants que carrega la meva esquena, ja curvada.
Tinc un cor que l'esperança sembla cosir a pas de cargol.

Volar

Tot canvia de color quan surts de casa, talment com si el paisatge t'abracés i els seus sons t'acaronessin l'ànima.
Sóc al tren, balancejant-me... el cap ple de pensaments i en el cos certa calma.
Descobrir, descobrir-me...
                        M'agrada aquesta pau de volar tocant a terra...

¡Qué desencanto!

¡Ay, que desencanto!

                       Si me borrara el viento lo que yo canto...

Are you my fairy?

Pasará

Porque al final el bosque siempre sabe compartir las mejores canciones.
Aquellas que tocan un poco el alma, sea por las voces, la música o las palabras.
Gracias

Pasará, pasará...

I, sobretot, no oblidis que el teu temps

és aquest temps que t’ha tocat viure,

no un altre, i no en desertis,

orgullós o covard, quan et sentis cridat

a prendre part, com tothom, en la lluita,

car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Miquel Martí i Pol