Emportar-se un tros de mar, gronxar-se i perdres en el cel de Texas, trobar casa teva entre els núvols, cantar poemes, nombrar la lluna una deesa i seguir somiant des de dalt. Sense presions ni pretensions, ni preses, ni objetius, sense confusions ni emocions esperançades. Calma inquieta, però al cap i a la fi, calma.
