23 mars 2017
19 mars 2017
la vida colpeja de nou
Em queda tant d'amor per oferir-li, tants llocs per ensenyar-li, tants petons per fer-li...
On va tot això? Com transformo el que ja s'imaginaven els meus ulls, el que ja volia el meu cos?
Com accepto que, de cop i volta, la meva alegria és ara infelicitat, d'aquella tan colpidora.
On va tot això? Com transformo el que ja s'imaginaven els meus ulls, el que ja volia el meu cos?
Com accepto que, de cop i volta, la meva alegria és ara infelicitat, d'aquella tan colpidora.
Inscription à :
Articles (Atom)