Als aeroports, un troba tots els sentiments imaginables.
Observo la gent, la gent que corre i la que romia asseguda, la gent adormida, els que somriuen, els que es meravellen per primer cop, uns que ploren la ja temuda enyorança, els que encara a terra volen il.lusionats, n'hi ha que mostren desconcert, avorriment, malaptesa, gent insegura, gent valenta, veig parelles petonejant-se i d'altres enfadant-se, pares tossuts i nens entremaliats, poetes que escriuen, músics entonant, banquers amb pressa i noies cridant.
I jo? Jo em barrejo entre ells...

I quin és el meu personatge?
La noia que somriu davant l'aventura? Certament sí...
com cert és que sóc aquella noia que un dia va anar a Hawaii i encara no ha tornat a casa.

La soledad según Gustavo

La soledad es el imperio de la conciencia, dijo Gustavo Adolfo Bécquer. 

Quizá entonces,
tal vez pues...
seguro es...
que estoy en buena companyia.

One year ago

It's been almost one year since Welcome and Goodbye went hand in hand.

When Nothing was All.

Two rings never could commit to any finger, completely. 

Sleeping separately, they are hiding from pain. 

It is about one year ago... 

and my eyes are still crying

my heart is still missing

my body, still shaking.

En nom de l'amor, com s'erra

Hi ha vegades a la vida que estimes tan algú que penses que només per aquest sol fet no pots fer-li mal.
T'equivoques.
També penses que per aquest mateix fet, no pots fer-te mal a tu mateixa.
Et tornes a equivocar.
Llavors, tot d'una, veus saltar llàgrimes. Les que provoques, les que et provoquen.
Tot es va trencant.
I et trenca trencar a l'altre però no et pots permetre enredar més el teu trencaclosques.
Pedaços de res, on els sentiments ja no es retroben.
Insisteixes.
Vols protegir. Vols acaronar.
Vols ser i vols estar.
I no fas res del que creus estar fent bé.
Ara, aquí...
Tinc un llibre de llegendes a la taula.
Tinc un mapa on els somnis han volat més que el propi cos.
Tinc errors gegants que carrega la meva esquena, ja curvada.
Tinc un cor que l'esperança sembla cosir a pas de cargol.

Volar

Tot canvia de color quan surts de casa, talment com si el paisatge t'abracés i els seus sons t'acaronessin l'ànima.
Sóc al tren, balancejant-me... el cap ple de pensaments i en el cos certa calma.
Descobrir, descobrir-me...
                        M'agrada aquesta pau de volar tocant a terra...

¡Qué desencanto!

¡Ay, que desencanto!

                       Si me borrara el viento lo que yo canto...