Aquell qui marxa

Algunes persones marxen de la teva vida tan ràpid com van entrar-hi.
La confusió dels primers moments és la mateixa, però amb gustos diferents: el primer és dolç i vols que mai s'acabi; l'últim és amarg i voldries que durés un instant fugaç.
Els nervis són els mateixos, però amb diferents ritmes: els primers et fan sonriure, riure, parlar impulsivament; els últims, et fan caure la mirada, les llàgrimes i t'enmudeixen la parla.

Muss es sein

Es muss sein? Muss es sein

Que trist, no?

Les circumstàncies em posen altre cop a fets ja viscuts.
Sort que aquest cop els peus de plom han frenat la topada.
És possible que la meva vida hagi entrat dins un cercle i
ara ja tot s'esdevingui un seguit d'enganys desafortunats i,
en consequència, la mutilació del meu cor.
Què trist, no?
No?... potser no...

Lascia ch'io pianga

Lascia ch'io pianga, la dura sorte...

I have enough

No puc més d'aquestes llargues esperes,
de caps de setmana buits sense tu,
de caps de setmana amb tu, buits;
de llargues jornades de treball esperant la teva veu
i rebent silenci.
No vull estar sortint amb una ombra,
ni amb el desig que em pugui crear de tu.
La teva bellesa no és suficient,
la teva intel.ligència no ha estat prou,
perquè la meva admiració per tu s'ha esvaït
mentre dormies.

Mi trema un poco il cor

Felice, e ver sarei, ma puo burlarmi ancor.

Vieni! vieni! La ci darem la mano, la mi dirai di si!

Andiam, andiam mio bene, a ristorar le pene, d'un innocente amor

Del Duetto "La di darem la mano" de Don Giovanni de Mozart

Buidor de dissabte

Dissabte.
El telèfon no ha sonat, -altre vegada-.
Silenci absolut.
Avorriment.
Buidor.
Soledat.

Sí, ho sé i ho entenc, però...

Acalla les pors i omple't d'aquell poquet que et donen; els desitjos rares vegades es concedeixen.

Silencia el pensament revolucionari que tot ho vol i tot ho espatlla.

Paraules? ... qui sap, però ja no sé com fer-m'ho...

...tot i tenir-te, et sé llunyana.

8 de març, per a tu Dona!

La història més extensa sobre la commemoració del 8 de març fa referència als fets que van succeïr l'any 1908 quan van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiaries que els hi van llençar davant la negativa d'abandonar la protesta pels baixos salaris i les males condicions de treball que patien.

Increïble, sí! Però per això ens serveix la història, per no cometre els mateixos errors, espero que n'anem aprenem, perquè en molts aspectes no evoluciem gens: salaris (només 6 dones a Catalunya cobren més que el seu company), lloc de treball (tot just ara es comencen a veure dones conduint autobusos, bé... ja anirem fent més feienetes), abusos, lleis, ... que hem millorat? oh, sí.. que podem millorar? oh, i tan...

Inquieta

Que què vull? sembla impossible saber-ho quan tan poc és tot i el tot no pot ésser. Se'm descontrola el pensament. L'enyoro a ella i ara m'he tornat una enemiga del temps i les distàncies.

D'amors

Què en queda avui dia de l'amor? És allò que es veu únicament a les pel·lícules o el que se sent en les cançons?

Justament ara que tenim l'oportunitat d'expressar tot allò que sentim per l'altre, pel nostre company o companya, ens quedem aturats, ens limitem a la vida rutinària o a callar les pors, les emocions... tot de paraules mudes.

Amor, hem utilitzat tant la paraula que ja no tenim en consideració el seu significat.

M'agradaria deixar d'escoltar el mot i sentir més l'emoció i els sentiments que comporta la pròpia paraula.

Trying to keep up with you

That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no I've said too much
I haven't said enough

Every whisper
Of every waking hour I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool
Oh no I've said too much
I set it up
Consider this
The hint of the century
Consider this

Text de la cançó "Losing my religion" de Rem

I'm just travelling

Well I can't tell you where I'm going, I'm not sure of where I've been
But I know I must keep travelin' till my road comes to an end
I'm out here on my journey, trying to make the most of it
I'm a puzzle, I must figure out where all my pieces fit

Text de la cançó "Travelin' Thru" de Dolly Parton