10 septembre 2006

Una "moraleja", que no la de Madrid

Hi havia una vegada, o si més no se suposa en la imaginació de cadascú, una mosca... o una formiga, ara no ho sé ben bé... (perquè també potser que fos una rata) va caure amb una vas de llet. Tal era l'acoquinament de la pobra mosca que vet-t'ho aquí va començar a moure les seves petites ales per emprendre el vol. Però de res li servia. És clar, les tenia molles, com comprendreu. Però per més cansada que estava i per més que passaven les hores, la mosqueta morta, vull dir, mig morta ja, no volia rendir-se, i anava batent les seves ales, fins que, la llet... flop!!!... es va convertir en mantega... i la mosca, recolzant-se en la mantega va poder sortir... (cosa que no entenc massa, perquè ja em direu, no us quedarieu amb les potetes enganxades llavors?. És igual, el cas és que va sortir.)

P.S.: Ara, rumiant rumiant penso que potser si que era la rata, té més sentit que pogués sortir.

MORALEJA: Que no deixeu de lluitar, que la llet sempre es pot convertir en mantega, vull dir que a vegades, les coses es poden capgirar i anar a millor. Així que a seguir el nostre camí i ja podem anar fent, com fan les mosques, les formigues, les rates o les ranes...

03 septembre 2006

La ment aturada



Dubtes... com colpejen inscansables. El meu pensament és indescriptible a hores d’ara, massa enrenou, massa barreja de pros i contres, de desitjos i responsabilitats. Aquest no ser capaç de decidir em fa sentir poc madura, poc assenyada... sóc conseqüent?
Odio l’estat d’inútilitat mental en que em trobo. Necessito avançar, però ja, i estic estancada.