Paraules en silenci

Imatge extreta de www.larajade.com

Avui deixeu-me respirar aquest silenci,
no diré res per no malmetre les paraules.
Les guardaré, perquè totes elles es confonen al parlar.
Moltes dansaran a la ment per restar mudes,
algunes quedaran congelades esperant caliu,
d'altres fent muntanya solapades, no es recordaran mai més.
Però només per avui, vull restar en silenci...
uns instants llargs i dolços,
on jo sigui la meva companya i ningú m'erri el so que danso.

aquí... amb tu, per tu...

Resto aquí, inmòbil, esperant-te,
mentre a fora les fulles cauen,
mentre aquell fosc pensar és ara somriure,
per tu i amb tu,
pensant en destinar els meus dies escoltant-te,
Sóc aquí i restaré aquí,
complíce de les teves paraules,
de vegades emmirallant-me en tu,
de vegades, abraçant-te entre paraules,
tan llunyanament aprop.

Nua

Durant mesos hauria intentat treure's aquelles taques de l'abric, però cada intent, cada esforç hauria estat en va. Un darrer suspir la dugué a prendre les tisores per fer-ne miques la peça que tant sovint l'hi havia donat refugi. De cop, tot es tornà fredor i quedant el seu cos nuu, esperaria a que l'aire entrés allà on l'abric no podia.

You got it

Everytime I look into your lovely eyes
I see a love that money just can't buy.
One look from you I drift away,
I pray that you are here to stay.
.....
Everytime I hold you, I begin to understand
Everything about you, tells me I'm your best friend.
So, I live my life to be with you.
'cause no one can do the things you do.
....

Anything you want... you got it
Anything you need... you got it
Anything at all... you got it, baby
Anything you need... anything you want...
you know that you got it...

Cançó "You got it" de Roy Orbison i especialment preciosa cantada per Whoopi Goldberg a la pel.lícula "sólo ellas (boys on the side)"

Faràs dos trucs i t'obriré la porta...

. .

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat a els nostres llibres.

Sonarà el Nocturn. (Fullejaràs potser Virginia Woolf) Vindré darrera teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tendressa infinita, et faré asseure en un dels vells seients que compartírem.

. . .

Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur.

Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

.....

Un poema de Feliu Formosa