Demà surto de viatge cap a Holanda. Tornarà a ser un d'aquells viatges que m'agrada tan fer, que acostumo a fer sola, per explorar, per sentir, per trobar-me, ... lleva't d'aquest sentiment de voler-l'ho fer acompanyada.
Aquest cop els peus se m'arrelen a casa i gairebé m'ha costat prendre la decisió. Ha estat més aviat una ironia de la vida la que m'ha donat l'empenta a fer el viatge, qui ho diria? A vegades el món dóna unes voltes curioses.
Em sento una mica petita en aquests instants, com si necessites d'una abraçada protectora que m'indiques que res pot anar malament, que d'altres vegades ho he fet i els meus somriures han estat inmensos.
No necessito fer grans coses, tot i que sé que puc descobrir-les, el que si que em cal és la calma d'aquesta ment tan desitjosa d'ella.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire