03 septembre 2006

La ment aturada



Dubtes... com colpejen inscansables. El meu pensament és indescriptible a hores d’ara, massa enrenou, massa barreja de pros i contres, de desitjos i responsabilitats. Aquest no ser capaç de decidir em fa sentir poc madura, poc assenyada... sóc conseqüent?
Odio l’estat d’inútilitat mental en que em trobo. Necessito avançar, però ja, i estic estancada.

Aucun commentaire: