La ignorància manté en vida somnis, però una, per pura necessitat humana, demana saber i sempre vol anar més enllà, malgrat el que costen de dur a terme certes accions, com ara intentar acostar-te a qui t'enamora, parlar-li sense semblar idiota i finalment, (espero que ningú tardi un any i mig com jo), demanar-li per quedar com qui no vol la cosa, però això sí, objectiu fix: quedar.
Crec que la meva conversa amb ella, després de setmanes sense veure-la, ha estat fins i tot, normal, és a dir, jo semblava normal... curiós, oi? Sense gaires complicacions li he dit que teníem... com ho diria, una "cita pendent" (tema parlat en una conversa anterior). No he utilitzat ni cita, ni pendent exactament... però bé, el resultat ha estat tan "vaig molt atabalada amb la feina", que he fet un glop de coca cola light i mentre intentava endevinar quina seria la millor frase per ensortir-me'n d'aquella situació, el cor, ja compungit, se'm desfeia.
Tandebó pogués dir-li a aquesta ment i aquest cor: ja està, ara atura't i no sentís, és més... surt, treu ales i vola ràpid!
13 commentaires:
doncs jo segueixo brindant per les valentes que decideixen deixar de banda la ignorància i arriscar-se a trobar respostes.
el cor sempre es recupera.
Et convido a una copa :)
Be, ara al menys no et queda la sensació de q queda alguna cosa pendent. Intenta que no et faci mes mal. Ella s'ho perd.
Me gusta tu blog, aunque me cueste leerlo, por que esté en Catala, pero me viene bien, pues quiero ir aprendiéndolo, a hablar y escribir, ya que ahora vivo en esta ciudad tan grande y bonita como es Barcelona.
Un abrazo
El cas es ser-hi, insistir. Com a la boxa saps? Et retires unes passes per poder atacar amb més contundencia...jejeje...
I quan estàs enamorada, és dificil que no et fagin mal, només hem de procurar que ens en fagin el menys possible.
Mil petons
Felicitats per enfrontar-te.
L'amor mai s'acaba, mentres restin ferides.
Ara es questió de tapar-les.
Anims
La vida es para las valientes. Bien hecho aunque reconozco que me sorprende el resultado. :(
Besos.
Pues claro, no me extraña! Tanto titibeo después de un año y medio que donde dije digo digo diego, que se cansó! Normal. Siento ser tan dura pero es que ya se ha visto que "la vida es así, no la he inventado yo".
En serio creeis que después de tanto tiempo ha sido valiente?
Ánimo, todo se supera y seguro que ella terminará arrepintiéndose de no haber aprovechado la ocasión.
Saludos
Pense que és millor parlar, dir el que sents i així saps més prompte que fer-hi al respecte i no estar pendent durant un any i pico. Jo et felicite per l'actuació ho superarás. Un peto
me n'alegro que t'hagi agradat el blog! i que et serveixi per descobrir nous grups! on m'has deixat el comentari és un tros de la pel·lícula la spectatrice. :)
gràcies!
JEI: Accepto la copa! Mira, almenys hauré guanyat una cosa, jejeje...
EYES: Sí, ara ja ho sé, tot i intuïr-ho. Em toca dir-me "Eau, que ja està, no hi ha res a fer, no te la miris...!". Bufff... difícil!
POLLITO: A veces intento escribir en castellano o otros idiomas, però mira... tb va bien si te ayuda a aprender, ;-) Gracias por el mensaje! Y bienvenida a Barcelona!
MARTA: M'ha agradat molt aquesta metàfora de la boxa! Ara mateix no és que em faci mal, potser pq la veig algun cap de setmana que d'altre i em saluda i tot... vull fer com a la boxa, el cas és que un dia m'agafaran per terra! :-P
ARCOIRIS: Gràcies, guapa! De mica en mica, me d'anar treient aquesta noia del cap, sinó malament!
RICCI: Yo lo intuia, por eso me costaba ir decirle de quedar, pero... había que probarlo, no? porque como se dice en catalán "qui no s'arrisca, no pisca!"
ANONYMOUS: No, no es que se cansara, porque nunca le he "tirado los tejos" por decirlo de una manera, siempre he sido muy formal.
ICARIA: Toda la razón, hace tiempo que debería haberlo hecho! Pero bueno, cada una elige su momento.
SUMMERSON: Ojalá se arrepintiera, yo sería la más feliz, te imaginas? pero mucho me temo que eso es soñar demasiado!
PASITOS DE BEBE: Moltes gràcies! Tens raó, així no em menjo el cap ni hi dono més voltes.
BLANCH: Gràcies pel comentari. És interesant la pel·lícula?
a la vida hi han coses que no tenen explicacions i tampoc les hi tens que buscar. No has sigut corresposa però no passa res el món no s'acaba a lo millor t'havies enganxat a algú que realment no coinciidexes en res. Quan ens entosudim a seguir un camí a vegades no veiem res més i aquell camí no ens porta enlloc. La vida hi ha ple de camins que porten a Roma. No t'atabalis somriu i intenta mirar al teu voltant i veure com les petites coses es fan tan grans i importants que val la pena viure per elles.
Somriu
Enregistrer un commentaire