12 novembre 2007

El meu petit tresor

Ara dorm. M'he oblidat de trucar-lo. Una promesa trencada. Tantes hores rodejada de nens i, d'ell, les poques que ens permet la distància, ell: el meu petit tresor.



Dorm i no tinguis por, saps que sóc al teu costat, pensa que en la foscor, sempre et donare la mà. Mai me n'aniré, mai no et deixaré, jo t'estimaré per sempre.


Cançó "Dorm" del Musical més petit pel meu nebot a qui enyoro enormement.

6 commentaires:

Anonyme a dit…

... creo que apartir de ahora voy a tener que aprender una nueva lengua ... qué gran descubrimiento :)

Anonyme a dit…

paraules molt tendres...

Pasitos de bebe a dit…

Acave de enrecordar-me del meu nebot i jo també el trobe a faltar molt...
T'entec a la perfecció
P.D. El meu català es mal, però ho intente eh???
Un petonet

Anonyme a dit…

Bueno un poco fuera de tiempo no es tan grave, seguro que tenías más de dos cosas en la cabeza...
¿Bonita lengua, no Laura? Ya me gustaría saber escribirla.

Me gusta la foto ;)

Hei Jei a dit…

amb tot el que te l'estimes segur que no t'ho té en compte.
molt bonic, sí senyora!

petonss!

Eau a dit…

LAURA: Gracias, muchas gracias! :-)
NACI_ASI: El meu nebot és tendre, l'hauries de veure!
PASITOS DE BEBE: Hey, molt bé... està molt bé que ho intentis, ho fas perfectament, endavant! Sí, es troben a faltar els petits!
LOLASINCOLA: Sí, me distrai, pero me supo mal! Encima me dijeron que vino a Barcelona y solo decía "vaig a veure a la tieta"... y arggg... no vino, tampoco!
JEI: No sé, no sé... al dia següent no volia parlar amb mi, jeje...