26 juin 2008

Trajectes

Últimament sempre vaig i vinc, del poble a la ciutat, de la ciutat al poble, amunt i avall, sense horaris, m'ebriaga una sensació de llibertat. Però el trajecte se'm fa curt. M'agradaria que el cotxe tragués ales i em portés a qualsevol altre part d'aquesta terra inmensa.

7 commentaires:

Lolasincola a dit…

viaja todo lo que pueda, no pares nunca de viajar aunque sea con la imaginación :)

Eyes a dit…

Los coches no van con alas de serie, pero tu si, solo tienes q aprender a desplegarlas.

Un saludo

Anonyme a dit…

Com anyoro els trajectes de casa a la facultat...com anyoro quedarme endormiscada escoltant musica i mirant per la finestra...cada cop m'adono mes que necessito viatjar, necessito bellugar-me per sentir-me bé...

Esperant les vacances...

Eau a dit…

LOLASINCOLA: Eso intento, ;-) Eso hago i haré...
EYES: mmmm... algun curso para ello? voy aprendiendo...
ECLAIRE: Sí, oi? És un gust! Jo estic de vacances!!! I ara preparant un viatget!

Ripley a dit…

A mi los trayectos en coche me ayudan a pensar, lo malo de los trayectos cortos es que a veces llegas a tu destino antes de poder encontrar una conclusión a tus pensamientos y da rabia. Muy interesante lo de mezclar idiomas en tu blog, un beso

Nesk a dit…

No sé com he acabat aqui... suposo que de blog en blog i de comentari en comentari... però la veritat es que porto una estona llegint...

Eau a dit…

PAULINE: jeje... si, es cierto que te ayudan a pensar. No sé... te diria que no pararas i dieras más vueltas, pero la gasolina esta por las nubes.
NESK: Doncs encantada de tenir-te per aquí :-)