28 août 2008

Tic Tac bufff....

La meva vida funciona per cursos. Sí, com els cursos escolars. Per tant, aquest diumenge sera com el meu fi d'any i, ding dong dang, al repicar les campanes sabré que comença la nova etapa, el nou any. Amb el pi pi pi del despertador m'aixecaré nerviosa però renovada i amb un pim pam estaré a l'escola disposada a que tot sigui diferent a l'any anterior. Però tot i que aquest any en el que estic ha anat realment malament, m'aferro a ell, amb la temença del pròxim. Hi ha tan per fer. Hi ha tan que vull fer. I les coses, totes les coses, ja s'acceleren vertiginossament.

3 commentaires:

Hei Jei a dit…

la por sempre ens acompanya, haríem d'estar acostumades, veritat?

un petó!

Lolasincola a dit…

no le tengas miedo a tu nuevo año, será mejor que el anterior, seguro ;)

Eau a dit…

JEI: Sí, ja ho hauriem de tenir com una costant a les nostres vides, com aquell qui respira. Potser sort que no és així!
LOLASINCOLA: :-) Quien sabe, habrá que ser positiva como sea.