26 octobre 2008

Enyorança


Estic enyorada del poble... i es curiós, tan temps sense anar-hi em dóna una sensació de falta d'identitat, mai m'havia passat.

5 commentaires:

Princesa Consuela Banana Hammock a dit…

creo que lo he comprendido! ;)

Lluna a dit…

Arribo per casualitat, i m'agrada aquest blog! Jo sovint també m'enyoro del poble... ;)

Hei Jei a dit…

jo avui m'enyoro del que mai no m'han volgut donar.

un petó!

El tacte de les paraules a dit…

Jo més que del poble, si me'n vaig enfora, enyor la meva illa, així, en general..

Eau a dit…

PRINCESA CONSUELA BANANA HAMMOCK: Bueno, sí, es simplemente añoranza de las raizes, de tu sitio, de la família, de tu pueblo.
SOMIANT LA LLUNA: Gràcies! Oi que pasa? Caldrà escapar-s'hi més sovint.
JEI: Doncs hauràs de demanar-ho, a vegades passa que no ho demanem i la gent va tan atabalada que no es dóna compte de qui té al voltant.
EL TACTE DE LES PARAULES: Vius a les illes? Mmmm... que bonic i és bonic sentir que tot i ser de tot arreu, pertanys a un lloc.