M'assec a un racó de casa. Malvinguts pensaments m'assetgen i em critiquen. Ja no sóc l'infant reclamant l'atenció, però la reclamo. No sóc la nena que busca l'aprovament d'un mestre, però el busco. No sóc ja aquella criatura que s'adorm amb petons i carantonyes, però hi somio.
Com un infant en cos d'adult tintenejo per les golfes.
4 commentaires:
Aixo no esta malament, de tant en tant.
:)
todos tenemos dentro el reflejo del niño que fuimos... sólo que a unos se les manifiesta más que a otros
(es un topicazo, lo sé)
SALTIMBANQUI: :-)
ANONYME: Sí, sea topicazo o no, es cierto lo que dices. Suerte que no siempre una esta en el estado permamente de infantilidad permamente. :-)
Besos
M'encanta la nena que porto dins (no, no és la nena del Rajoy) em fa sentir "melancolica" en molts aspectes, em fa veure la vida d'un altre manera, em porta records, em fa sentir més viva del que realment em sento. Estic segura que, moltes vegades, si veiessim la vida a través del nen/@ que portem a dins, no seria tant complicada... MTgna
Enregistrer un commentaire