Out of reach

[...] el qui estima el que és inabastable està condemnat a no posseir-ho mai. Podrà alçar la vista, veure el seu objecte de desig, i en algun moment descobrirà que mai no serà seu. Tindrà la dolorosa certesa que allà, ben lluny, aquest mai no sabrà res de la seva insignificant existència. La ment observadora i amant intentarà desxifrar els misteris d'allò que estima, però això sempre li estarà vedat per gosar estimar el que no és per als homes. Serà, doncs, un amor tan pur com irreal, i tan bell com impossible. I per impossible serà etern, tot i que ens afanyem a destruir, perquè és inabastable i ens fereix, l'objecte del nostre anhel. [...]

"Àgora"