No puc escapar de mi mateixa, dels meus pensaments, dels pensaments dels altres, ni escapo del dolor, del meu, del seu...
Es fonen l'abandó i la frustació de ser ignorada.
Impotència, injusticia, poca calma.
Tot es torna tan lleig de vegades... tan incomprensible, tan tan fosc que t'empeny cap a la profunditat inmensa, allà on res es veu, on tot és negre.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire