la vida colpeja de nou

Em queda tant d'amor per oferir-li, tants llocs per ensenyar-li, tants petons per fer-li...
On va tot això? Com transformo el que ja s'imaginaven els meus ulls, el que ja volia el meu cos?
Com accepto que, de cop i volta, la meva alegria és ara infelicitat, d'aquella tan colpidora.