Per la M., tan llunyana, tan present... tan intensa
A
la vora de la mar he tornat a poc a poc
tot
sentint el crit del temps
que
s’emporta el meu record.
Un
record ple de cançons, de perfums i frec d’amor
d’un
amor potser perdut a les aigües del meu port.
Sovint
somnio que tornes al meu costat
que
m’agafes les mans i les omples
d’immensitat,
d’immensitat.
Ara
l’aire ja no és aquell nostre
ni
la sorra s’esborra al seu pas
sols
em queda un grapat d’enyorança
i
el teu mirar, i el teu mirar.
Les
onades van portant
sensacions
de mil colors
que
amanyaguen el meu cant
barrejant
notes i plors.
És
un cant fruit del passat
endinsat
en el meu cor
esborrall
desdibuixat
de
les ombres del teu cos.
Sovint
somnio que tornes al meu costat
que
m’agafes les mans i les omples
d’immensitat,
d’immensitat.
Càstor Pérez i Glòria Cruz
