I can't swim

Where's the moon I need?

Sempre es tanquen portes, la decepció és el primer plat del dia i un got d'aigua amb sal les postres. Un àpat que jures no tornar a repetir i que prens una vegada i una altre. Mentre la fredor, sí, la fredor, seguirà contaminant les persones.



Someone could rock me, cradle all of my fears in their arms, know all the words, smile at dogs lost in the night.
Somebody please care
And cry

lo que vuela y se va

Missing some beautiful things, some beautiful moments.

Buscando casa...

the bitter taste of life

hi ha vegades en que fer broma pot acabar amb gust de vòmit, un vòmit inesperat però incurable, un vòmit que se'n va avall per les cloaques, però que es queda dins la gola, dins l'alè... perdurable...

Relax

Mmmm... que bien!

Somiant impossibles!

Si pogués fer que l'amor durés una eternitat, si pogués aconseguir que l'ésser humà no fos sempre un soldat que veu arreu l'enemic.
Si pogués aconseguir cares somrients amb la meva sola veu...

Ganes de poder cantar-ho...

por qué te vas?

Punt i a part

Canvis

Confiança, paraules, ... com ha canviat tot...
Canvis... no sempre els volem. Si passen a poc a poc, gairebé ni es perceben, quan arriben de sobte, se't mengen. Quan no és ni una cosa ni l'altre, només et confonen.

Días mejores

Ya estan llegando días mejores, días de más tranquilidad e ilusión.

Y ahora qué?...

Y ahora qué?
Todos se piensan que estoy bien y en verdad te echo de menos sin parar.

Benedetti

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
solo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
solo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Mario Benedetti

Quan...

Quan deixes de parlar és com quan deixes de menjar. El primer dia és emocionant, nou, abans que vingui el dolor. El dolor que et fa rendir-te, quan no pots pensar en res més.
Després, el segon dia, et sents despreciada, el tercer dia delirant i de sobte no hi ha desig, s'encongeix, fins que l'idea de parlar, de les paraules vomitant de la boca, sembla lletja i grollera.
Res canvia.
Mira, ja està passant aquí, el pes de les paraules, el torrent, totes les paraules dites, enfonsant-se les unes en les altres, la ràbia, la protesta, tot emmerdat. Seu i escolta la ràdio, i busca la sintonia, escolta, tots ho estan fent, en tots els idiomes, descarregant. Això és, després de tot, el nostre primer càstig - Babel- parlant tant per dir no res. Fent tant per fer no res.
Què recordes quan tot és dit i fet? Un petó? El gust dels llavis d'algú? Un paisatge? Un sospir? una melodia?
No parlis per un dia i després comença a mirar.
Els sentits són vius. Mira el món com rutlla. El grunyir. El rugir. La pell tibant sobre les dents. La follia.
La llei té por del silenci. Té paraules per l'acusat que esdevé mut. La ràbia de Déu. Mut per malícia. Però el càstig no és el silenci. Paraules, PARAULES si que són el càstig.
El silenci... preciós...

Monòleg extret d'alguna obra de teatre de la qual mai n'he sapigut el títol.

Òstia, quin mal el cor! Buffff...

Trying to hide

Dónde puede una estar escondida, cuando quiere estar escondida.
De repente algo cambia en tu vida, por tu causa, y ya no te apetece nada.

Sílvia Comes

Un concert ple de força, intensitat, sentiment, emoció i rialles. Res s'escapava. Evidentment, la Sílvia Comes no em podia deixar indiferent. Ja no és només aquesta veu potent, càlida,... sinó el poder de les paraules que escriu i canta, l'energia de la seva interpretació. Un regal per les orelles, un present pels sentits.

Com un infant

M'assec a un racó de casa. Malvinguts pensaments m'assetgen i em critiquen. Ja no sóc l'infant reclamant l'atenció, però la reclamo. No sóc la nena que busca l'aprovament d'un mestre, però el busco. No sóc ja aquella criatura que s'adorm amb petons i carantonyes, però hi somio.
Com un infant en cos d'adult tintenejo per les golfes.