14 décembre 2006

Nua

Durant mesos hauria intentat treure's aquelles taques de l'abric, però cada intent, cada esforç hauria estat en va. Un darrer suspir la dugué a prendre les tisores per fer-ne miques la peça que tant sovint l'hi havia donat refugi. De cop, tot es tornà fredor i quedant el seu cos nuu, esperaria a que l'aire entrés allà on l'abric no podia.

1 commentaire:

ann a dit…

El temps i l'aire poden calmar i cicatritzar les ferides, però la marca i el record no s'oblida.