Faràs dos trucs i t'obriré la porta...

. .

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Així que et fiquis al menjador, veuràs el teu retrat a els nostres llibres.

Sonarà el Nocturn. (Fullejaràs potser Virginia Woolf) Vindré darrera teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt la galta. Amb tendressa infinita, et faré asseure en un dels vells seients que compartírem.

. . .

Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur.

Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

.....

Un poema de Feliu Formosa