
Increïble, sí! Però per això ens serveix la història, per no cometre els mateixos errors, espero que n'anem aprenem, perquè en molts aspectes no evoluciem gens: salaris (només 6 dones a Catalunya cobren més que el seu company), lloc de treball (tot just ara es comencen a veure dones conduint autobusos, bé... ja anirem fent més feienetes), abusos, lleis, ... que hem millorat? oh, sí.. que podem millorar? oh, i tan...
1 commentaire:
Porque corresponde que hable en mi idioma, y porque amo Girona, gironina, te dejo un comment. Hace diez años llegue a tu patria y por casualidad me honró con su amistad Miquel Marti i Pol que vivía en Roda de Ter. Te dejo un poema de él como un sentimiento a compartir en el día de la Mujer.
Demano poc...
Demano poc, demano poca cosa.
Nomès poder treballar com fins ara,
respectuós amb l´ordre que estableixen
discretes lleis d´antiga procedència.
Compondre versos m´omple, m´allibera.
També llegir i algunes altres coses
del tot banals, del tot quotidianes.
Demano poc, i encara menys tal volta
hauré de demanar quan els anys posin
foscos accents damunt la pell cansada.
Llavors, potser, solament amb escriure
ja en tindré prou. Hi penso i no m´espanta.
M´ho imagino sense gens d´angoixa.
La solitud per tota companyia.
Miquel Martí i Pol
Desde Argentina
Carles.
Enregistrer un commentaire