30 mars 2007

Aquell qui marxa

Algunes persones marxen de la teva vida tan ràpid com van entrar-hi.
La confusió dels primers moments és la mateixa, però amb gustos diferents: el primer és dolç i vols que mai s'acabi; l'últim és amarg i voldries que durés un instant fugaç.
Els nervis són els mateixos, però amb diferents ritmes: els primers et fan sonriure, riure, parlar impulsivament; els últims, et fan caure la mirada, les llàgrimes i t'enmudeixen la parla.

Aucun commentaire: