sense lògica ni sentit

Etiopia m'espera: Nord i sud.. No trobo el passaport, el busco... em desespero, necessito el passaport per vacunar-me i obviament per entrar al país. La casa està potes enlarie, el cotxe té la finestra espatllada. Els dies passen. M'informo de les vacunes, decideixo posar-me les justes, una si pot ser: febre groga, res de tanta medicació. He de llogar un pis que deixen unes amigues i que esta molt bé o compartir pis amb la meva ex, i arriscar-me a no sentir-me trista algun dia perquè ho vam deixar. Segueixo treien coses dels armaris, el passaport enlloc, decidit, me'n faré un de nou... em faig les fotos: quin horror, un llavi queda més amunt que l'altre, els ulls mig adormits... és igual... és passable, millor que la del DNI. Demà a les 6h del matí hi aniré, o demà passat... no ho sé, he de trobar un forat -penso-. Amb tot això, també he de trobar un forat per portar el cotxe al mecànic. Decideixo llogar el pis de les meves amigues. La meva mare se'm porta el cotxe a Girona, sense gasoil, hi posa gasolina (que llesta!), se li queda parat (olé), decideix comprar-se un cotxe nou (avui dia els cotxes són tan barats!). El meu passaport apareix entre les carpetes de la universitat: està caducat. Em posen sis vacunes perquè no n'hi ha més (no tinc ni veu ni vot). Etiopia segueix esperant-me. El meu cotxe vell està aturat i reparant-se en un taller desconegut. La meva família té un cotxe nou. Segueixo sense passaport i aquest post no té cap lògica ni sentit.