15 août 2007

Etiopia


Quan torno d'un viatge, la gent, naturalment sol omplir-me de preguntes. Jo, per necessitat, resto en silenci, per tal que les paraules no deixin escapar allò que encara em lliga a aquella terra.
I tot i que el meu cos torna a casa, la meva ment segueix caminant per paisatges insospitats, una naturalesa indescriptible, plena de quietud, d'una dolça melodia; unes olors de companyerisme, de tribu, de terra, d'aigua, d'alè, de pluja i fang, de sol i suor; unes mirades noves, somriures tímids, valerosos, somriures irònics, riures, mirades tristes, mirades vers mirades i la connexió misteriosa, ulls vius, ulls apagats, ulls esperançats, ulls orgullosos, ulls d'incomprensió, ulls d'amenaça, grans ulls;
d'una fauna no del tot descoberta, de dick dicks i zebres, tortugues intrigants i voltors, hipopòtams i cocodrils, gaseles i monos, empipadores mosques tse tse, babus i camells, ases i bous i vaques, i milers d'ocells de mil formes, de mil i un colors; vestits i penjolls diferents segons les diferents tribus: hamar, dorze, konso, mursi, karo, arbore, banna, ari, ...; un cafè (bunna), un tè, una banana, la injera típica o massa pasta per dinar; unes mans obertes, un caliu en la frescor de la nit, un cant...

* * *ETIOPIA* * *

1 commentaire:

Hei Jei a dit…

em sembla fascinant i enriquidor, tot i que, haig de reconèixer que no crec que jo pogués anar, més que res perquè sóc massa "urbanita" com per conviure amb bestioles (gairabé no soporto les que tenen forma humana xD).
Si et dic que porto 2 dies dormint al sofà perqué ha entrat per la finestra de la meva habitació una sargantija, em sembla que ja t'ho he dit tot.

petons!