17 décembre 2017

En nom de l'amor, com s'erra

Hi ha vegades a la vida que estimes tan algú que penses que només per aquest sol fet no pots fer-li mal.
T'equivoques.
També penses que per aquest mateix fet, no pots fer-te mal a tu mateixa.
Et tornes a equivocar.
Llavors, tot d'una, veus saltar llàgrimes. Les que provoques, les que et provoquen.
Tot es va trencant.
I et trenca trencar a l'altre però no et pots permetre enredar més el teu trencaclosques.
Pedaços de res, on els sentiments ja no es retroben.
Insisteixes.
Vols protegir. Vols acaronar.
Vols ser i vols estar.
I no fas res del que creus estar fent bé.
Ara, aquí...
Tinc un llibre de llegendes a la taula.
Tinc un mapa on els somnis han volat més que el propi cos.
Tinc errors gegants que carrega la meva esquena, ja curvada.
Tinc un cor que l'esperança sembla cosir a pas de cargol.


Aucun commentaire: