Als aeroports, un troba tots els sentiments imaginables.
Observo la gent, la gent que corre i la que romia asseguda, la gent adormida, els que somriuen, els que es meravellen per primer cop, uns que ploren la ja temuda enyorança, els que encara a terra volen il.lusionats, n'hi ha que mostren desconcert, avorriment, malaptesa, gent insegura, gent valenta, veig parelles petonejant-se i d'altres enfadant-se, pares tossuts i nens entremaliats, poetes que escriuen, músics entonant, banquers amb pressa i noies cridant.
I jo? Jo em barrejo entre ells...

I quin és el meu personatge?
La noia que somriu davant l'aventura? Certament sí...
com cert és que sóc aquella noia que un dia va anar a Hawaii i encara no ha tornat a casa.