Dones

Sant Jordi

Cap rosa, però, llevat la melancolia d'alguns minuts, el dia va ser preciós.
De fet, a la llegenda, el cavaller tampoc es quedava amb la princesa.

Contrabaix

M'encanta aquest greu so de corda del contrabaix... quantes hores podria estar escoltant-lo...!

La ignorància de l'ésser

Ignorar la presència d'algú, ignorar-ne la seva existència tot i coneixer-la, encara que sigui per instants d'hores (ja no diguem de mesos), adquireix un grau de dolor més elevat que qualsevol dolor físic o verbal. Aquell algú es converteix en un ésser nul per a l'altre individu i, d'ignorància en ignorància, pot davallar en un pou, sense arribar a entendre perquè li han mutilat l'existència.

què li hem fet al riu?

Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc
ni a l'estiu lloc per aturar-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Pare, que estan matant la terra...
Pare, deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra...


Joan Manuel Serrat - Pare

És increïble com costa respirar d'aquest aire, a vegades...

Just hold me

la nuit

du fond
de noir
de la nuit
je te crie

La insoportable levedad del ser

... la ausencia absoluta de carga hace que el hombre se vuelva más ligero que el aire, vuele hacia lo alto, se distancie de la tierra, de su ser terreno, que sea real sólo a medias y sus movimientos sean tan libres como insignificantes.

Milan Kundera. La insoportable levedad del ser

Wouldn't it be nice...

Els meus cinc sentits per tu... i tu, enlloc.

Ens veiem aviat. Aquestes són les últimes paraules que m'has dit. Aviat... quan?
Els meus sentits s'han aguditzat al màxim esperant-te els últims dies, però s'han oblidat de tastar, olorar, escoltar, palpar i veure el munt de coses que em rodejen. I vull dir-te, ara que no em llegeixes i que no et puc danyar, que em fa ràbia. Ràbia per la teva poca confiança i ràbia per aquest silenci ensordidor.
Un silenci que continua amb el teu aviat...

Amén

M'agrada la història. Endisar-me i descobrir com pensàvem abans, com hem evolucionat amb el pas del temps, com hem creat i hem inventat. M'agrada saber d'altres cultures, de com han crescut o s'han perdut, ...

Ahir vaig asseure'm davant la televisió disposada a mirar una pel·lícula de temàtica històrica, molt adequada en aquestes dates: La Passió dirigida pel Mel Gibson. La tan polèmica película, sí. En realitat, la fotografia em va semblar d'una bellesa extraordinària però el guió, amb les seves parts boníssimes i les seves parts extremadament cruels, no em va deixar indiferent. Perquè, penso jo, calia mostrar constantment la tortura de Jesús a nivells angoixants?. D'acord, segurament va passar així, però cal mostrar-ho en pantalla fins al punt que hagis d'agafar un coixí per tapar-te la cara?
Penso que hagués estat magnífica sense tants minuts de sang colpejant-nos els ulls. Potser és que sóc massa sensible.

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t’assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada

"Primera història d'Esther" de Salvador Espriu

Úntame de amor...

Úntame de amor y de otras fragancias de tu jardín secreto. Sácame de quicio, hazme sufrir... Ponme a secar como un trapo mojado. Lléname de vida, líbrame de mi estigma. Llámame tonto. Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora. No me arrastres, no me asustes. Vete lejos...pero no sueltes mi mano. Empecemos de nuevo. Toca mis ojos, nota la textura del calor. ¿Por cuánto te vendes? Píllate los dedos y deja que te invite a un café. Caliente claro. Y sin azúcar... sin aliento

"Báilame el agua"