18 avril 2007



És increïble com costa respirar d'aquest aire, a vegades...

3 commentaires:

Eyes a dit…

Gracias x la visita, es un honor que haya gente a la q le gusta lo que esribes.
Mirare mas a fondo tu blog.
Un saludo

Anonyme a dit…

A poc a poc, l'aire es deixarà respirar altra vegada.
Només cal trobar
la petita escletxa entre tu i els altres,
entre la pell i la carícia,
per tornar a sentir de nou
com creix l'ale.

Anonyme a dit…

Molt dura la foto... potser es podria arreglar amb un picnic molt aviat. L'aire pur... recicla els pensaments. Un petò. Eva