Ens veiem aviat. Aquestes són les últimes paraules que m'has dit. Aviat... quan?
Els meus sentits s'han aguditzat al màxim esperant-te els últims dies, però s'han oblidat de tastar, olorar, escoltar, palpar i veure el munt de coses que em rodejen. I vull dir-te, ara que no em llegeixes i que no et puc danyar, que em fa ràbia. Ràbia per la teva poca confiança i ràbia per aquest silenci ensordidor.
Un silenci que continua amb el teu aviat...
3 commentaires:
He llegado a tu blog gracias a tu comentario..interesante descubrimiento, estaremos en contacto..te mando un beso y te dejo mi msn por si quieres charlar..
moloko_victim@hotmail.com
Em fa cosa llegir el teu blog. M identifico molt bè amb les teves paraules, vull dir que puc sentir el que deus estar sentint quan ho escrius. Un petò.
Gràcies a les dues!
Una abraçada
Enregistrer un commentaire