my first, my last, my everything

El corazón podría explotar, y mi estado de tranquilidad es pura apariencia, mi desinteres sólo fachada, ... así que cuando veo que te acercas decido que hoy sí, esta va a ser la noche, aunque un “no puedo-sí puedo” se apunte a mi desdichada e impulsiva decisión... Estás ahí, te miro, te toco la espalda, te giras, me miras, sonrio, sonries, dos besos, ... La música suena a ritmo de Barry White... ta tan tan tan tan... te lo digo todo: I wanna talk to you, eres my first, my last, my everything, ... sé que sólo puede haber una como tu porque eres irrepetible. Girl, you are my reality! No se vivir solo con 5 sentidos, si me quedo a oscuras, ven y alumbrame! I guess I'm a little bit shy, Oh! por qué no puedo gustarte! I try to be like Grace Kelly but all her looks were too sad, I could be brown, I could be blue, I could be violet sky, I could be hurtful, I could be purple
I could be anything you like, gotta be green, gotta be mean, gotta be everything more, why don't you like me? Does that make me crazy?
Can someone tell me if it’s wrong to be so mad about you? Porque… quién dijo eso de: the greatest thing you’ll never know it’s just to love and be love in return, así que, hey babe, take a walk on the wild side, where there is love, life begin…
Mientras, ella me mira esperando… y mi vocecita murmulla:
- Hola, qué tal todo?
- Bien! Y tu?
- Muy bien!
Y sin más, acabo la conversación con un gesto de “nos vemos por aquí”, con lo qual “esta” va a ser otra noche inatrevida...
Llamame "cagada"

Bridge of sighs

Y por las noches, todo es cambio de posturas.
Encuentro telarañas, por las costuras...

Text de la cançó "Echo de menos" de Kiko Veneno

Angelets

Cada escola, i més concretament, cada classe, sol tenir el típic nen empipador, de caràcter més violent, amb la costum de deixar anar un insult cada 10 o 12 minuts que obre la boca... la meva no, la meva és una excepció, sí... la meva classe i més concretament la meva escola, tots o gairebé tots, són d'aquest tipus. Bé, sí, són petits salvatges encantadors, angelets amb cua de dimoni que arrosseguen cada matí la maleta carregada de deures oblidats i fulls arrugats. Em sonriuen amb l'esforç verdader de portar-se bé, però al primer minut les energies s'esgoten i la xerrameca el supera, el xip se'ls espatlla i a l'instant creuen que enlloc de seure han d'estar drets sobre les cadires, i enlloc de restar amb armonia pensen que han d'aixecar-se a donar-se uns quants cops de puny... serà una tècnica de relaxació nova? ho dubto! Justament a mi em posa dels nervis i em deixa afònica de tan cridar! I digueu-me incoherent, però estic encantada, els adoro!

Podria...

Podria recórrer varis cops el teu cos, de varies maneres, atrapada en la mirada, maliciosa, viva... en uns llavis humits, de boca acaparadora i llengua delirant... contracors... la meva mà sobre el teu rostre, sobre el teu pit, el teu ventre, tota tu en la meva mà... tan infinitament inacabable... poderosa bellesa. I podria besar-te amb ansia, com si t'hagués de perdre, o amb dolç tacte, com qui no gosa però desitja enormement...
Podria fer-te l'amor amb passió desenfrenada, salvatgement, amb la sensació que el temps i el plaer poden fugir-nos,... o dedicar-te la passió del poeta romàntic, sense deixar-me cap part de tu per descobrir... respirar cada moviment. Intensament sentir-te tota, tocant els punts on el plaer recorre aquest teu cos.

Se me cae la baba...

Lunes noche: kiut, Bcn.
Observaciones: Amor platónico en la barra.
Estado emocional: Timidez, alegría, ... Dios! que preciosa es!

Me acerco. Me dice:
- Hola! Me alegra mucho encontrarte! Hace mucho que no te veo! (sonríe y... bufff, que sonrisa!).

Diria que hablamos cinco minutos. CINCO MINUTOS!!!. Con ella, el mayor record!. Estoy que desbordo alegría! Me recorría las calles versionandole una canción con su nombre!

Vuelta al cole...

Tic tac... tic tac... los niños ya se acercan... Vuelta al cole... vuelta al trabajo... este año: nuevo territorio comanche!

Memories of summertime

Potser a l'estiu encara li resten dies, però ja no als meus dies de vacances, que han estat molts i fantàstic.
Sovint l'optimisme em caracteritza i potser donaré l'impressió contrària però, aquesta felicitat, aquest benestar i la fluidesa de tot plegat que m'acompanya des de fa tan de temps m'aclapara de tal forma que m'acaba per espantar, i em pregunto si és possible gaudir tan de temps de la vida, sense cap entrebanc? Sí, més val no amoïnar-s'hi, sí... seguiré al capdevant de l'alegria sempre que em doní el seu permís... quan no, l'aniré a buscar, a la cua, com tothom.
L'estiu ha estat memorable. M'ha deixat pensaments per anar creixent durant l'any, aprenentatges. Les persones de qui m'he rodejat també han estat increibles, tan les de principi d'estiu com les del final, i és que penso que no hi res com les amistats per sentir-se bé i per treure el millor de tu, a part de moltes rialles.
Quin estiu, quina gent... quin temps aquest, el nostre!