Memories of summertime

Potser a l'estiu encara li resten dies, però ja no als meus dies de vacances, que han estat molts i fantàstic.
Sovint l'optimisme em caracteritza i potser donaré l'impressió contrària però, aquesta felicitat, aquest benestar i la fluidesa de tot plegat que m'acompanya des de fa tan de temps m'aclapara de tal forma que m'acaba per espantar, i em pregunto si és possible gaudir tan de temps de la vida, sense cap entrebanc? Sí, més val no amoïnar-s'hi, sí... seguiré al capdevant de l'alegria sempre que em doní el seu permís... quan no, l'aniré a buscar, a la cua, com tothom.
L'estiu ha estat memorable. M'ha deixat pensaments per anar creixent durant l'any, aprenentatges. Les persones de qui m'he rodejat també han estat increibles, tan les de principi d'estiu com les del final, i és que penso que no hi res com les amistats per sentir-se bé i per treure el millor de tu, a part de moltes rialles.
Quin estiu, quina gent... quin temps aquest, el nostre!