21 septembre 2007

Angelets


Cada escola, i més concretament, cada classe, sol tenir el típic nen empipador, de caràcter més violent, amb la costum de deixar anar un insult cada 10 o 12 minuts que obre la boca... la meva no, la meva és una excepció, sí... la meva classe i més concretament la meva escola, tots o gairebé tots, són d'aquest tipus. Bé, sí, són petits salvatges encantadors, angelets amb cua de dimoni que arrosseguen cada matí la maleta carregada de deures oblidats i fulls arrugats. Em sonriuen amb l'esforç verdader de portar-se bé, però al primer minut les energies s'esgoten i la xerrameca el supera, el xip se'ls espatlla i a l'instant creuen que enlloc de seure han d'estar drets sobre les cadires, i enlloc de restar amb armonia pensen que han d'aixecar-se a donar-se uns quants cops de puny... serà una tècnica de relaxació nova? ho dubto! Justament a mi em posa dels nervis i em deixa afònica de tan cridar! I digueu-me incoherent, però estic encantada, els adoro!

3 commentaires:

Anonyme a dit…

otro blog descubierto...y este me ayuda con el catalán...interesante
ups

Hei Jei a dit…

jo és que als mestres us admiro molt.
jo no podria, em posaria a plorar
:)

dable a dit…

No sé si llamarte incoherente o atrevida. Dejemos que pase el curso.