Majestic rain

Quina calma! Aquest dies de pluja són magnífics per estar dins de casa.
Per què no entreu mentre sóc al llit i m'expliqueu històries, contes, cançons...

Quién eres tu, quién soy yo

Para M.,

In der Mandel -was stecht in der Mandel?
Das Nicht.


Quién eres tú, quién soy,
donde terminan, dime, las fronteras
y en qué extremo
de tu respiración o tu materia
no me respiro dentro de tu aliento

Paul Celan

que sols ho somia...

In lectulo meo per noctes quæsivi quem diliget
anima mea; quæsivi illum, et non inveni

En mon llit de flors
mon llavi l’estima;
no l’estima, no,
que sols ho somia.
Si l’amor no hi ve,
jo m’hi moriria.
Si l’amor no hi ve,
jo m’hi moriré.

Jacint Verdaguer. LO LLIT D’ESPINES

Conchita

Sí, sí, Conchita... todos se me ríen al comentar que este nombre artístico esconde una cantautora a la que no dejo de escuchar estos días. Esta es su cara y algunas de estas, sus letras:

"espero que sea tonta, muy tonta... tonta, idiota[...] No la conozco y lo siento, pero ya me esta cayendo mal... y espero que sea tonta, tan tonta que no te sepa aguantar[...] y algo fea que eso nunca viene mal[...] Y espero que pienses en mi, que cuando la abrazes, recuerdes mi forma de besar..." Tonta

"Puede ser que me haya equivocado una y otra vez, pero esta vez es cierto que todo va a ir bien, lo siento aqui en el pecho y en tu cara también. Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés. Todo se ve más claro, más fácil, no sé[...] Y puede ser que vuelva perder, pero hoy la vida me dice que me toca a mi eso de sentirme bien" Puede ser

"Me cansé, de jugar a no quererte si te quiero, me cansé de decirte que estoy bien aunque no puedo, si me quieres bien y sino pues me muero, pero no vayas a buscarme una vez yo ya este bien" Me cansé

Me encantan todas! Pero no voy a escribirlas aquí porque necessitaría varios post!

No m'enganyes

Em disposo a recollir els llibres i les cadires que alguns despistats s'han deixat sense pujar, quan una alumna que encara corre per allà em diu:
- Avui estaves més contenta!
- Més contenta? Vols dir que no estic sempre contenta?
- Sí, normalment sí, però ahir no ho estaves tan, se't notava.
- Ah, sí? Doncs no em passava res. Deu ser de tan que em deurieu fer enfadar!
Excusa que em fa passar desaperçabuda...
Vaja! - Penso - No se'ls hi escapa res!.

M'he dispersat...

M'he dispersat en centenars de partícules, de fragments, de peces descompostes de mi mateixa, m'he dispersat per no trobar-me.

Montserrat Roig, L'hora violeta.

Lost between love and reality

Estoy perdida ¿eso tiene arreglo?
Y es que tiene gracia, porque una piensa tanto en el amor que se termina enamorando, el caso es ¿de quién?. No lo sé, pero a veces tengo la sensación de estar enamorada. Increible! Y entonces es cuando caes en la cuenta: Càscaras Eau, pero si estas sola, ni tan siquiera te gusta nadie! Aixxxxx... que paciència hay que tener con una misma!

La xocolata estava tan calenta, tan i tan calenta que de cop em vaig cremar...

No és curiós que tingui tantes ganes de menjar xocolata quan a mi mai m'ha acabat d'agradar del tot?

El món és rodó

El món és rodó i a resultes d'això per més voltes que facis acabes topant-te amb records i també amb sorprenents coincidències.
Com bé deia Hipòcrates: "Hay un movimiento común, una respiración común, todas las cosas están en solidaridad las unas con las otras" Segons aquesta teoria, la coincidència es dóna quan dos elements "solidaris" o "afins" es busquen un a l'altre.

Good feelings

Quan tinc un dia així els meus peus no pararien de moure's a ritme de claqué, el meu cap no pararia de descobrir, el meu cor no deixaria de sentir i els meus ulls captarien l'inimaginable.

Une nuit sous le lit

Malsons. Un rere l'altre, tots diferents, tots incomprensibles...
Quines nits més estranyes!

1 de maig

1886:
Jornades laborals de fins a 16 hores, dones començant la jornada a les 4 de la matinada fins les 8 del vespre, nens de 6 anys treballant a les fàbriques per ajudar a les famílies, salaris escasos, misèria i explotació laboral...
l'1 de maig la vaga per reclamar una jornada de treball de 8 hores va fer que 340.000 treballadors d'Estats Units sortíssin al carrer en senyal de protesta. Va ser a Chicago on els manifestants van ser atacats per la polícia, ferint a molts treballadors i matant-ne un. Altres líders de la manifestació van ser enpresonats i condemnats a mort dies més tard.
La petició de la reducció de la jornada laboral a 8 hores va haver d'esperar fins a 1935 per ser aprovada, durant la presidència de Roosvelt.
A Estats Units i a Canada, l'1 de maig no se celebra com a Dia del Treballador, ara bé, té una celebració més significava: Dia de la Llei.