08 mai 2007

La xocolata estava tan calenta, tan i tan calenta que de cop em vaig cremar...


No és curiós que tingui tantes ganes de menjar xocolata quan a mi mai m'ha acabat d'agradar del tot?

4 commentaires:

Anonyme a dit…

Hola Eau!,ha sido una sorpresa encontrar tu blog sta semana. Felicidades, es muy inspirador.*gingersoup

Anonyme a dit…

En absolut... el xocolata... té époques en que és lo primer i d'altres en simplement no existeix... suposo que té molt a veure amb l'estació, la companyia, el desig...


Eva

Anonyme a dit…

Quina sort!

A mi m'encanta i només de pensar-ho ja vaig a la nevera a buscar-ne.

Eau a dit…

Gingersoup: Ei, que sorpresa! Gracias! Hablamos!
Eva: tens tota la raó... llàstima que no hi hagi companyia però si desig, jeje...
Arcoiris: Doncs sí, sóc una suertuda, perquè aquests dies m'estic posant les botes i si hagués de ser sempre així... malament!